La prioritat nacional de VOX, Aliança Catalana i Le Pen

A Catalunya, Aliança Catalana va guanyant pes en enquestes i converses de sobretaula. Més enllà de la Jonquera, el Reagrupament Nacional ja és una realitat de govern a Perpinyà o Besiers. A Espanya, Vox guanya poder de decisió a cada cita electoral que convoca Pedro Sánchez i guanya el PP. I els tres amb un denominador comú. Aquella idea que els d’Abascal en diuen "prioridad nacional", els de Sílvia Orriols, "primer els de casa", i Marine Le Pen, "préférence nationale". La mateixa idea en tres idiomes.

Ara fa unes setmanes, en un acte del Fòrum del Mediterrani de Prensa Ibérica organitzat pel Diari de Girona, el responsable de prevenció i mediació social de l’Ajuntament de Llemotges, Hamid Ghobrini, deia que la "préférence nationale" era un "fracàs" del sistema polític i de valors que es va crear a França després de la Revolució de 1789. Exageració? No, realitat a França i possibilitat a curt termini al sud dels Pirineus si arrelen fort discursos que volen treure drets a immigrants o, com passa als barris més degradats de Llemotges, Marsella o París, a fills d’immigrants nascuts allà però que sovint no se'ls té en compte com a francesos.

Què proposa Le Pen allà o Vox i Aliança Catalana aquí? Deportar immigrants? Fer-los fora? I aleshores qui ocuparà molts llocs de treball? Ho alertava fa poques setmanes algú tan poc sospitós de ser un bonista d’esquerres com Josep Sánchez Llibre. El líder empresarial, actual president de Foment del Treball, va defensar que l’economia espanyola necessita més immigració. I el mateix serveix per a l’economia catalana o la gironina.

No és cap novetat d'ara. A finals de l'any 2024, el professor de la Universitat Ramon Llull, Javier Albarracín, publicava un article a l'EMPORDÀ titulat "La força social invisible de casa nostra", on recordava dues dades. L'any 2023, els immigrants ja eren els responsables del 10% dels ingressos de la Seguretat Social a Espanya. I, en canvi, tan sols de l'1% de les despeses. Una dades que, en cas que fossin públiques de manera desagregada per comarques, segurament serien encara més clares a l'Alt Empordà. En una jornada del Fòrum Imagina i EMPORDÀ al Cercle Sport de Figueres, la doctora de la UdG Anna Garriga, posava sobre la taula la importància de sectors com el turisme o l'agricultura a l'Alt Empordà. "A l'Alt Empordà ens cal més indústria, però en cap cas ens cal menys turisme", deia Garriga. I, per molt que ho pregonin VOX o Aliança Catalana, hotels i càmpings tindran suficients treballadors si apliquem la prioritat nacional i limitem l'accés als immigrants als llocs de feina?

És cert que el creixement demogràfic accelerat ha provocat moltes tensions en els serveis públics. Però la solució no és deportar immigrants o no regularitzar els que ja són aquí des de fa anys. La solució és millorar els serveis públics, les infraestructures i el parc d’habitatge. La resta és pur populisme identitari explicat en diferents idiomes. Ningú deportarà immigrants. Simplement, perquè el país s’aturaria.

Subscriu-te per seguir llegint