Comptar o seduir turistes

Fa dies que en parlo amb gent del sector. Amb hotelers, càmpings, restauradors, comerciants i qui viu el turisme des de dins. I l’opinió és compartida: optimisme, sí, però amb prudència. El 2026 pot ser un bon any, però ningú no dona res per fet.

El context pesa. Les guerres, l’economia, el preu de l’energia, els bitllets més cars i, fins i tot, l’última alerta sanitària, fan que el visitant miri més prim. Viatja, però tria més. Busca seguretat, confiança i experiències que valguin la pena. I aquí l’Empordà té una gran oportunitat.

No hauríem d’obsessionar-nos només a comptar turistes. Hauríem de pensar sobretot en com captar-los millor. Que s’hi estiguin més dies. Que mengin aquí. Que comprin els nostres productes. Que consumeixin cultura... Que tornin.

"Dalí és una porta d’entrada enorme, però l’Empordà és molt més: paisatge, gastronomia, mar, patrimoni i caràcter"

El sector privat fa temps que ho ha entès. Els càmpings són un bon exemple. Han invertit en qualitat, sostenibilitat, digitalització i experiència familiar. Ja no venen només parcel·les o bungalous. Venen vacances. També ho han fet hotels, restaurants, cellers i empreses turístiques que han apostat per millorar i diferenciar-se.

Ara cal que el territori acompanyi. Amb millor mobilitat, espai públic cuidat, promoció conjunta i una oferta cultural més connectada. Dalí és una porta d’entrada enorme, però l’Empordà és molt més: paisatge, gastronomia, mar, patrimoni i caràcter.

Altres destinacions competeixen per omplir. Nosaltres podem competir per seduir millor. Aquest és el camí. Menys soroll de xifres i més ambició de qualitat. El futur no dependrà només de quanta gent vingui, sinó de què hi trobi, què hi deixi i per quina raó decideixi tornar.