Kalàixnikovs a l’Empordà

Ben entrada la matinada d’un dia entre setmana, en una àrea de descans de l’autopista AP-7 una mica més al sud de Figueres, una patrulla dels Mossos d’Esquadra veu un Porsche Cayenne amb matrícula francesa aturat amb diverses persones a dins. Quan els Mossos s’hi acosten, els ocupants fugen pujant a un altre cotxe, un Citroën C4, i marxen a tota velocitat en direcció a Girona.

Tot i la mobilització de diferents patrulles, el segon cotxe es fa fonedís entre dues sortides i no se n’ha sabut res més. Mentrestant, sorpresa al Porsche Cayenne abandonat a l’autopista: al maleter hi ha dotze armes de les que remeten a guerres llunyanes. Una dotzena de fusells d’assalt AK-47 tipus Kalàixnikov. Sembla el guió d’una sèrie. Però és pura realitat. Va passar la setmana passada.

Què hi fan dotze Kalàixnikovs abandonats a l’Empordà? Els Mossos ho acabaran esbrinant. Però, d’entrada, una idea és clara: la combinació de droga i frontera està portant el perfil dels criminals que ronden per les carreteres gironines a un nivell molt per sobre del clàssic petit traficant de barriada, que s’acabaria barallant a cops de pal o traient el ganivet quan algú l’intentés estafar.

Això és una altra història. Són grans estructures internacionals. Grups criminals organitzats cada cop més violents. Quants assassinats estranys a trets hi ha hagut els últims mesos a Barcelona? L’Empordà és terra de pas. I aquí hi conflueixen els delinqüents de casa, els que venen a instal·lar-s’hi perquè les lleis aquí són més permissives que a la veïna França i els que, per la situació geogràfica privilegiada de la comarca, simplement estan de pas. Per fer-hi front, ja no són suficients els recursos de fa uns anys. Calen més policies —dels cossos que siguin— a la Jonquera, a Portbou i a tota la frontera. I cal assumir que l’àrea de Figueres no té les mateixes necessitats en seguretat que qualsevol altra capital comarcal.