"Hem convertit el càmping en un hotel horitzontal"

Fa anys, anar de càmping era sinònim de desconnexió, de carregar el cotxe amb una tenda, de clavar piquetes i de sentir el contacte directe amb la terra. Era una filosofia de vida basada en la senzillesa, el respecte per la natura i una convivència on tots compartíem els mateixos serveis. Avui, però, passejar per molts càmpings del nostre país s’assembla cada vegada més a caminar per una urbanització de luxe o un parc temàtic.

La febre del glamping i la proliferació desmesurada de bungalows estan desfigurant l’essència d’aquesta activitat. Allà on abans hi havia parcel·les d’herba per a tendes i caravanes, ara hi trobem estructures de fusta amb aire condicionat, televisors de plasma i cuines equipades fins a l'últim detall. Sota l’etiqueta del confort, hem convertit el càmping en un "hotel horitzontal".

No vull rebutjar la comoditat, però sí reflexionar sobre per què ens estem perdent pel camí. L'essència del càmping era la manca de parets, la xerrada improvisada amb el veí de la parcel·la del costat i la llibertat dels nens corrent i fent noves amistats. Ara, les fileres de bungalows creen fronteres visuals i socials, perquè transforma l'experiència en un producte de consum exclusiu on el preu de la nit sovint supera el d'un hotel de quatre estrelles.

En els darrers anys, trobar un espai per plantar una caravana ja comença a ser una odissea o un luxe per a nostàlgics. Potser hauríem de recordar que el luxe de debò no era tenir un sofà dins d'una tenda, sinó la capacitat de gaudir de la natura sense televisors i pantalles. Sinó, què ens queda?