Landa, un nen de Figueres

Potser a molts ens ha passat per alt l’estrena recent de Landa als cinemes, i aviat també a les plataformes. El documental recupera Alfredo Landa i convida a mirar amb més perspectiva una trajectòria imprescindible del cinema espanyol. Landa va donar nom al landisme, però va ser molt més que una etiqueta. Va ser un gran actor, capaç de passar de la comèdia popular al drama amb naturalitat. I no és menor recordar que No desearás al vecino del quinto va ser durant més de trenta anys la pel·lícula espanyola més taquillera, fins a l’estrena de Torrente 2 (2001). Ai las.

Alfredo Landa, abans de convertir-se en una de les cares més conegudes del cinema espanyol, també va ser un nen de Figueres. Hi va arribar a la postguerra, quan el seu pare, guàrdia civil, va ser destinat a la ciutat. Va viure a la plaça Triangular, va anar als Fossos —La Salle—, va fer amics i va aprendre català al carrer.

"Va ser un gran actor, capaç de passar de la comèdia popular al drama amb naturalitat"

Aquella Figueres dels anys quaranta era la ciutat que Landa recordava a través d’indrets molt concrets: la plaça Triangular, el Teatre Jardí, la Sala Edison i fins i tot la Unió Esportiva Figueres. Però l’anècdota més destacada queda vinculada a l’escola, on situava un dels seus primers contactes amb l’escena. En una funció escolar va sentir per primera vegada l’aplaudiment del públic.

El 1989 va tornar a Figueres com a pregoner de les Fires de la Santa Creu. No tornava només un actor famós. Tornava algú que hi havia deixat part de la seva infantesa.

Les ciutats també es fan amb aquests fils històrics: noms, records i anècdotes que semblen menors, però que és bo no oblidar mai. Perquè, en el fons, també alimenten l’orgull local.