El Rampell

Per motius que no venen al cas, em venia de gust anar per fires a les barraques de Figueres. Més que d’anar-hi, hauria de dir de tornar-hi després de llargs anys d’absència. Per sort vaig tenir abans la il·luminació de demanar al meu amic Pere si volia acompanyar-m’hi. En cas de no haver-ho fet, molt probablement hauria acabat sol com un mussol a la una de la matinada d’un diumenge al polígon industrial davant de Fisersa.

Els anys no perdonen i un servidor deu ser tan boomer que vaig necessitar el meu temps entendre que el muntatge barraquer se celebra, des de ja fa una colla d’anys, al Parc de les Aigües amb la denominació adhoc d’El Rampell. Posats a dir bestieses, els meus col·legues – que mai perden ocasió de faltar-me el respecte quan poden – s’interessaven per saber per què volia anar cap al polígon industrial per comptes d’anar al camp de Talco, a ca la Lucrècia o a la plaça de la Palmera, antigues i icòniques ubicacions de l’esdeveniment que sempre perviuran en el record dels pioners a banda i banda de barres, mentre em recordaven que avui en dia la cervesa es pren en gots de plàstic reutilitzables, no fos cas que demanés una llauna d’Estrella per beure-me-la a morro o amb un got de plàstic transparent d’aquells que quan els trepitges fan crec-crec.

"En els temps que corren, benvinguda sigui l’aposta per la nostra cultura i llengua que, valorant i agraint tot el suport extern que puguin tenir, bàsicament defensaran els autòctons"

Entendreu que amb amics així de simpàtics, el que val més la pena és deixar-se anar ni que sigui per una nit i quedar embriagat per la penetrant aroma a marihuana que es respira en aquests indrets – de fet no cal ser un ocell de nit per notar-lo, només cal passar per davant de la Immaculada qualsevol dia laborable – i pels atractius que t’ofereix un ambient tan intergeneracional, intercultural i intermusical com el que es destil·la per fires.

M’agrada de la – per a mi – nova ubicació que no has d’agafar cotxe per arribar-hi, si vius a Figueres. És cert que malgrat els notables intents dels nostres polítics en les últimes dècades de fer créixer desordenadament la vila, tenim la gran sort que, si no et fa res caminar aproximadament una mitja horeta llarga, la capital de l’Alt Empordà és encara totalment abastable a peu, fet que neutralitza els danys associats a la ingesta d’alcohol i fums voluntàriament o involuntàriament inhalats abans de tornar a casa, sempre que tinguis el cap prou clar per saber orientar-te per encertar-ne el carrer.

Em sembla també ben trobat que la majoria dels caps de cartell siguin bandes catalanes cantant en català. En els temps que corren, benvinguda sigui l’aposta per la nostra cultura i llengua que, valorant i agraint tot el suport extern que puguin tenir, bàsicament defensaran els autòctons.