Amb motos d’aigua i els peus a la galleda, un despropòsit a Empuriabrava

Aquest article no va de motos d’aigua, va de política i sensibilitats. Va de sentit comú, estratègia i oportunitat. A Castelló d’Empúries, en el sentit ample del seu terme municipal i les seves realitats econòmiques i ambientals, tenen un problema. M’explico.

Setmanes enrere, en el centre Puigmal, es va celebrar un acte informatiu que va tenir conseqüències. A través de SOM Empuriabrava-Castelló, grup municipal a l’oposició, l’aleshores director del parc natural de Cap de Creus, Ponç Feliu, i Judith Ahufinger, tècnica del Servei de Planificació de l’Entorn Natural de la Generalitat, van explicar als assistents les repercussions que tenia el famós i necessari Pla Rector d’Ús i Gestió (PRUG), pel que fa a la navegació en el litoral entre Roses i el Port de la Selva. El PRUG ja està vigent des de l’estiu passat i és l’eina que regula que es pot fer i que no es pot fer, com s’ha de navegar i com no s’ha de navegar en el primer parc marítim-terrestre de Catalunya. L’empresariat nàutic i turístic castelloní, sobretot el d’Empuriabrava, va posar el crit al cel, sentint-se perjudicat davant d’una regulació que afavoreix més els municipis inclosos en l’àrea del Cap de Creus que no pas als de la resta del litoral.

De tot plegat, després d’una sessió un xic tensa, en va sorgir un front comú municipal que va arribar al plenari per a demanar una revisió del PRUG, reclamant a la Generalitat una excepció per a atorgar a Castelló uns privilegis de navegació que no s’havien demanat durant el període d’al·legacions del Pla. Obro parèntesi: tampoc els empresaris nàutics s’havien mogut prou per a fer-se escoltar quan era el moment, malgrat que sí que es pensaven que la representació de la patronal ho havia fet, segons es va dir en l’acte esmentat.

Element discordant

Un dels grans cavalls de batalla d’aquestes restriccions que s’havien fet evidents els darrers anys en el front de mar del parc són les motos d’aigua. El mal ús que se n’ha fet per part d'alguns usuaris i llogaters de circumstàncies era més que evident. El mateix sector no va ser prou curós a l’hora de prevenir el temporal que acabaria arribant.

I sí, l’Ajuntament de Castelló d’Empúries es va dirigir al departament de Territori demanant un PRUG més adaptat a la realitat nàutica d’Empuriabrava. I sí, els altres ajuntaments que tenen veu i vot a Cap de Creus no hi estan d’acord.

La pilota era en el teulat de la Generalitat fins dissabte passat. I aquí és quan Castelló d’Empúries ha patinat de valent, o m'ho sembla. La vila ha tornat a acollir el Campionat de Catalunya de Motos d’Aigua, una activitat de la Federació Catalana de Motonàutica gestionada des de l’àrea d’Esports amb empreses del ram, inicialment ben vista per la promoció turística que també suposava. Però l’error ha estat gran: la competició es va fer just davant de la Rubina, enfront de terrenys del parc natural dels Aiguamolls de l’Empordà, a l’àrea verda marina que el mateix ajuntament castelloní diu voler potenciar i protegir.

La prova esportiva s’hauria pogut celebrar davant la platja gran d’Empuriabrava, i qui escriu no hauria tingut res a dir, res a opinar, perquè una de les grans raons de ser de la marina és el seu caràcter esportiu. Sempre ho he defensat. Ja m'hagués estat bé veure el Campionat allà. I, de fet, toca felicitar a tots els i les pilots que competeixen en aquesta activitat, no tenen cap culpa de l'escenari triat a la Badia de Roses.

Sensibilitats

Haver fet la competició de motos d’aigua, potents i espectaculars, a la Rubina, ha estat un error estratègic, un fet mal calculat. Com si no cal interpretar la defensa d’aquesta opció davant d’un parc natural molt propi de Castelló, com és el dels Aiguamolls, i pretendre estendre aquesta falta de sensibilitat demanant excepcions en un altre, el de Cap de Creus?

Amb les competicions de rem, per exemple, Empuriabrava ha estat exemple durant anys. El lliurament de trofeus de les dues competicions és revelador de l’estat de la qüestió: en la de rem hi havia l’alcaldessa Anna Massot i en la de les motos no. Segur que va saber entreveure que allò que passava a la Rubina no acabava d’ajustar-se a l’estratègia que havia de seguir l’Ajuntament, que governa, en minoria, amb altres socis.

Sempre, sempre, he defensat el valor que representa per al PIB de la comarca el sector nàutic. I sempre ho continuaré fent. Sempre, sempre, he defensat que hi ha una part d’Empuriabrava que m’agrada. I ara resulta que la Rubina, no només és víctima des de fa anys de la desídia de l’Estat amb el projecte de rehabilitació que té pendent d’executar, sinó que des de Castelló hi tiren pedres al seu teulat.

Acabo. La competició de motos d’aigua hauria estat igualment un gran espectacle si s’hagués fet davant la platja gran. Hauria estat Empuriabrava igualment, l’impacte seria el mateix, però cada cosa té el seu lloc i cada lloc té la seva cosa, com el PRUG, com el sentit comú.

Subscriu-te per seguir llegint