Guerra de gegants a l'Empordà

A escala global, vivim dies d’ira, impensables fa uns anys. Si fem una mirada al món, hem de reconèixer que són moments durs, amb guerres injustes que assassinen nens i persones civils, amb destruccions massives provocades per armes cada cop més potents i més ben dirigides, amb tancament de passos marítims que poden provocar una recessió mundial, amb qui es creu amo del món, amb un dubtós equilibri psicològic, etc.

En aquest context, vull parlar d’una guerra lúdica que els amics de Stop macroparc eòlic marí i de la Xarxa Catalana per a una Transició Energètica Justa, organitzen per al pròxim dia 9 de maig al port de l’Estartit, amb la col·laboració de nombroses entitats. Serà una guerra de gegants contra gegants!

Abans hem d’analitzar una mica els antecedents. Hi ha una gran novel·la, que quasi tothom diu que ha llegit i que molt pocs ho han fet del tot, on un estrambòtic personatge descobreix "trenta o pocs més desmesurats gegants, amb qui penso fer batalla i llevar-los a tots les vides, amb les despulles de les quals començarem a enriquir, que aquesta és bona guerra i és gran servei de Déu llevar tan mala sement de sobre la faç de la terra". I el seu escuder, més realista, li respon: "Miri la vostra mercè, que aquells que allí s’assemblen no són gegants, sinó molins de vent, i el que en ells semblen braços són les aspes, que, voltejades del vent, fan caminar la pedra del molí".

El simbolisme és clar: el paisatge que don Quixot va trobar durant les seves aventures per la Manxa, amb molins que va confondre amb gegants, si no s’imposa el seny, el veurem en pocs anys al mar de l’Empordà, davant de Roses. I aquests sí que seran veritables gegants, amb més de 250 metres d’altura, res a veure amb bucòlics molins per fer farina. I curiosament el nombre de gegants marins serà molt semblant als de Cervantes: també trenta. I aquesta vegada qui lluitarà contra els gegants no serà un escanyolit don Quixot, sinó uns veritables gegants sortits de la més arrelada cultura catalana. Una guerra de gegants contra gegants!

Tot el plantejament pot semblar una mica ingenu, però la imatge és potent. Els gegants no són només les andròmines que es volen fer surar al mar, sinó també tot el que hi ha al darrere: potents interessos econòmics que han detectat que la transició energètica, absolutament necessària, obre una nova possibilitat de negoci, repetint el model de les energies fòssils: grans centres de producció industrial per aconseguir que l’electricitat continuï arribant a cases i indústries pel comptador. Una energia que es ven com a neta, però que sovint amaga procediments foscos. Només a tall d’exemple, el cas descobert amb Forestalia, que suposadament volia fer electricitat quan en realitat el negoci era vendre autoritzacions de parcs aconseguides de manera que ha acabat als tribunals.

Són gegants poderosos, que han esmerçat molts recursos per fer estudis i investigacions de part, malgrat que encara no es coneixen les regles de joc per obtenir una parcel·la marina on ancorar els molins. Al LEBA1, davant de Roses, hi ha ara per ara set grups interessats, a més d’una mena d’experiment anomenat Plemcat que es ven com a únic al món i que posicionarà a Catalunya com a capdavantera de no sé què, quan els francesos una mica més amunt del cap de Creus, i en unes condicions ambientals idèntiques, tenen molt avançat fer el mateix.

Mentrestant, esperonen governs animant a simplificar tràmits ambientals en nom d’una emergència climàtica real i d’una suposada sobirania energètica, es creen lobbies a tots nivells, se celebren fires i reunions... Veritables gegants.

Davant de tot això, la societat civil s’ha mobilitzat recordant lluites com la dels Aiguamolls, encara que alguns protagonistes dels anys setanta del segle passat sembla que hagin canviat de bàndol. I s’ha donat un fet que hauria de ser paradigmàtic; governs locals, ciutadans i ciutadanes, associacions ecologistes, empresaris i científics coneixedors de la matèria estan posicionats junts en contra de com es pensen desplegar els macromolins al territori. I ho fan amb la seguretat que dona tot un conjunt d’estudis científics (projecte Biopaís, per exemple) que han alertat dels impactes reals i riscos potencials que tenen aquesta mena de projectes amb un espai de tan elevada biodiversitat com és el mar de l’Empordà. De cap manera és una oposició a la transició energètica, sinó a la manera que alguns la volen fer.

Per tant, s’ha creat una oposició gegantina davant d’uns potencials gegants d’acer i fibres. I serà una lluita lúdica, tot esperant que el resultat sigui el mateix que a altres indrets, on la declaració d’impacte ambiental ha estat negativa per raons de prudència en zones d’alt valor ecològic.

L’Estartit viurà una festa ciutadana, plena de civisme, amb els gegants del poble. Potser seria bo acompanyar la lluita amb música de l’Orquestra Plater...ia! Ja m’enteneu...