El món a l'inrevés

La notícia fou tan contundent com sorprenent: "Mor un atracador apunyalat quan intentava robar a un home en cadira de rodes". Va passar a Barcelona a primers d’aquest mes, quan un atracador es va acostar violentament a en Pepe, un ciutadà en cadira de rodes amb l’ànim de robar-li una cadena d’or, qui en veure’s sorprès per l’agressió, amb una navalla que utilitzava habitualment per pelar la fruita, va clavar-li una ganivetada que li va causar la mort.

Cal indicar que l’atracador era una persona immigrant — i que quedi clar que poso que és immigrant perquè encara que el bonisme instal·lat a la nostra societat pugui pensar el contrari, crec que ha de ser diferent el tractament al delinqüent que ve de fora que no a l’autòcton que lamentablement té tot el dret a quedar-se a casa nostra—.

En Pepe va ser detingut i posat a disposició judicial, acabant a presó preventiva atesa la gravetat dels fets. Presó en la qual va continuar durant més d’una setmana després dels fets, encara que patia diverses patologies mèdiques i havia d’estar connectat a una bombona d’oxigen. Sense tenir en compte les concentracions periòdiques de familiars, amics i coneguts sol·licitant la seva llibertat al·legant que en Pepe només volia defensar-se. Sortosament, a hores d’ara ja se li ha permès romandre en arrest domiciliari a l’espera de judici, bàsicament a causa de la vulnerabilitat que li provoquen les seves múltiples malalties.

"Estic convençut que de cada deu persones a les quals els preguntéssim si troben just que en Pepe ingressés a la presó, ens dirien que és sempre lamentable la mort d’una persona, però que això no s’hauria produït si aquella no s’hagués abraonat sobre un home indefens amb l’ànim de robar-lo"

És en aquest punt que entra el debat al qual volia arribar: on són els límits de la legítima defensa i de la justícia? I no ho pregunto des del punt de vista jurídic o legal. Estic convençut que de cada deu persones a les quals els preguntéssim si troben just que en Pepe ingressés a la presó, ens dirien que és sempre lamentable la mort d’una persona, però que això no s’hauria produït si aquella no s’hagués abraonat sobre un home indefens amb l’ànim de robar-lo, de manera que no calia manllevar la llibertat a l’agredit inicialment.

Ja ho deia la cançó de Rubén Blades que tan bé va versionar l’Orquestra Plateria amb la vida et dona sorpreses, sorpreses et dona la vida o amb un punt més d’humor negre qui a ferro mata, a ferro acaba. Sense restar importància a la mort d’una persona, aquí hi ha hagut una mala fi tant per a l’atracador com per a la persona que es va intentar defensar. Sense oblidar que fou l’atracador qui va pertorbar l’harmonia.

La setmana passada també vam conèixer una notícia que afirma que el delinqüent més perillós d’Espanya, que ha estat a la presó complint pena per assassinats sense pietat, ha recuperat la llibertat malgrat que els tècnics penitenciaris afirmen que es tracta d’una persona impossible de rehabilitar i que tornarà a delinquir. Plou sobre mullat.