Crònica de l'endemà: els oblidats de Sant Jordi

Deixeu-me dir per començar que això que llegireu és una lloança, més que no pas una crítica. Aviso, també, que no parlo de cap cas concret, ni de cap circumstància que m'afecti. Però també us alerto que menteixo en aquestes afirmacions, perquè em considero addicte als llibres i la meva malaltia fa de mal curar. Avui és 24 d'abril, l'endemà de Sant Jordi. Ja m'he empassat la faula dels autors i autores més venuts de la diada, no costava gens encertar-ne alguns, donada la seva afinitat mediàtica amb qui pregona els llistats.

Reculo un xic, no pas gaires anys enrere. No fa massa temps que els experts en tot vaticinaven que el llibre de paper, l'imprès, aquest que pots obrir per la pàgina que vols o que pots deixar abandonat en una lleixa després d'haver-lo rebut com a regal, desapareixeria. Deien, amb l'expertesa de qui parla sense arguments provats, que el llibre digital ja era el present i que els exemplars de paper ja haurien desaparegut en els inicis d'aquest segle XXI. Doncs, mira, veient la festassa d'aquest Sant Jordi de 2026, ningú no ho diria...

Mèrits compartits

Vaig al gra. Tots els mèrits d'un bon llibre, o d'un catàleg d'exposició, d'aquells que t'atrapen o fan de bon llegir, també d'aquells altres que, com deia l'àvia, "porten sants" i estan ben il·lustrats, se'ls emporten els firmants de la seva autoria. Però si gratem bé, si mirem els crèdits, ens adonarem que cada obra té el seu equip. A veure, parlo clar: No us ha passat mai que n'heu acabat comprant un perquè us ha agradat la portada o el títol, sense conèixer l'autor? I no heu escollit mai cap exemplar per la seva mida, per la grandària de la lletra adaptada a la realitat de les vostres diòptries o a la necessitat de quedar bé amb la persona a la qual li voleu regalar?

Ras i curt. Darrere de qualsevol llibre hi ha un editor -o una autoedició-, i algú que n'ha fet la correcció -si no n'hi ha, malament rai-, i un dissenyador que ha creat l'objecte de paper amb més o menys traça. Ha calgut compaginar-ho, revisar-ho, buscar fotògraf o il·lustrador quan s'escau i trobar un impressor que conegui el seu ofici.

Quan la palla importa

L'autoria és el pal de paller de qualsevol llibre, inclús els que fan flaire de plagi o de massa amistançats amb les noves intel·ligències artificials, però aquest paller no seria res sense tenir palla, i la palla va cara si no hi ha bons editors i editores, correctores i correctors, amistats que comenten i proposen abans de publicar, ments despertes per a la il·lustració i ulls àgils per a les fotografies. I no hi hauria llibres sense la passió de la gent que els vols llegir. I personal de biblioteques que sap que té entre mans i sap divulgar-ho.

Segur que m'he deixat algú, alguna cosa, alguna idea. Ah, sí: les llibreteres i els llibreters que venen, que aconsellen, que remenen caixes i que s'enganxen els dits exposant llibres que són una delícia i que acaben sense poder vendre perquè obres mediatitzades els passen per davant.

Per a tot aquest col·lectiu, el meu reconeixement. El calendari que tinc a casa -de paper-, em diu que, entre molts altres, aquest 24 d'abril és Sant Honori. Permeteu-me, doncs, que faci un joc de paraules fàcil i lliuri aquest article per a honorar-los. Sense tots ells, ni Sant Jordi, ni llibres, ni romanços. El paper imprès és viu, visca el paper!

P.D. Ens trobem a la Fira del Llibre Vell del pròxim 3 de maig, dia de la Santa Creu a Figueres. Entre tant de santoral, allà hi trobarem autèntiques relíquies. Algunes massa cares per a la meva butxaca.

Subscriu-te per seguir llegint