Sant Jordi

La llegenda durant segles ha recollit un relat invariable. Avui, podríem jugar i actualitzar el mite. Les princeses ja no tenen por dels dracs ferotges i els cavallers són gentils, però sense espasa.

Passegem per la Rambla i Sant Jordi no mata el drac, en lloc d’espasa carrega una motxilla plena a vessar de llibres i una rosa que no punxa. Avui no toca salvar a ningú, avui toca compartir mentre afavorim l’amor i la lectura com a actes que encara importen. La diada es converteix en una coreografia col·lectiva on milions de persones complim el mateix ritual, comprar, regalar, somriure. Oferim llibres en un moment en què llegir sembla un acte de resistència. Comprem roses en un temps en què l’amor sovint es consumeix massa ràpid. Necessitem temps, silencis, paciència. No hi ha princeses a rescatar, sinó vincles a cuidar. Potser l’acte revolucionari és no esperar que algú ens salvi i aprendre a conviure dia a dia amb els nostres dracs.

"Comprem roses en un temps en què l’amor sovint es consumeix massa ràpid. Necessitem temps, silencis, paciència. No hi ha princeses a rescatar, sinó vincles a cuidar"

Avui Sant Jordi ja no és només una llegenda medieval, és un desig de voler ser una societat que llegeix, que s’enamora i ocupa els carrers per compartir. Passegen lectors que busquen històries, paraules que sobreviuen al soroll, llibres que, lluny de la parada i de la foto, troben el seu lloc a les mans adequades. I si, els carrers s’omplen, les parades es multipliquen i els autors signen exemplars talment com estrelles efímeres d’un firmament de paper.

Cues, fotos, recomanacions, felicitacions... tot construeix una bombolla on és fàcil confondre lectors amb admiradors, i llibres amb trofeus. S’escriu per necessitat o per vanitat? Potser cal domesticar algun ego i admetre que el millor comentari és el del lector que, a banda dels compliments de rigor, confessa a cau d’orella: «Llegir-te m’ha animat a escriure», aquest és el veritable elogi, que tothom desitgi intentar-ho sense por dels comentaris.

I així, amb llibres i roses que canvien de mans, Sant Jordi es reinventa cada any a la nostra ciutat. No hi juga només la tradició, és una entesa per aturar un moment el món amb la sensació una mica rebel que, per un dia, la ciutat ha funcionat amb una altra lògica.