Lectura i infantesa

Fa pocs dies s’inaugurava, propera a la Diada de Sant Jordi, una petita però interessant i fantàstica exposició al Museu del Joguet de Catalunya. Escobar Animador, un recorregut sobre la vida i obra del dibuixant de còmics –de fet a l’exposició es descobreix que va ser molt més–, com el «Zipi Zape» o «Carpanta», aquest darrer, etimològicament, va aconseguir que s’assimilés el terme «Carpanta» a «tenir gana»; una metàfora punyent però intel·ligent del que va ser la vida quotidiana en aquest país durant molts anys.

L’exposició ha estat comissariada per un dels grans coneixedors del dibuixant, el figuerenc Joan Manuel Soldevilla, amb la col·laboració de la família Escobar i el bon fer habitual de l’equip del Museu del Joguet de Catalunya a Figueres.

Pensant en Sant Jordi, jornada mundial dels llibres, m’ha tornat aquesta exposició perquè amb ella he viatjat a una infantesa en la qual entre el gruix de les lectures es trobaven els còmics d’Escobar i Ibáñez, combinats amb altres més sofisticats com Hergé (Tintín) o Uderzo (Asterix i Obèlix). També en tenia d’altres com Cavall Fort, Lucky Luke o Corto Maltés. La padrina em guardava vells TBO’s que llegia i rellegia amb els sorprenents invents del professor Franz de Copenhaguen o les peripècies de la família Ulisses.

"Aquelles historietes no eren només oci, sinó el primer contacte amb la narrativa i el refugi d’una imaginació que encara avui ens defineix"

Tothom, tingui l’edat que tingui, troba en el seu passat lectures vinculades a historietes o còmics, una vida passada que va començar a organitzar-se entre somriures i aventures inversemblants.

Aquelles historietes no eren només oci, sinó el primer contacte amb la narrativa i el refugi d’una imaginació que encara avui ens defineix. Per això, aquest Sant Jordi, reivindicar el llegat d’Escobar i tants altres dibuixants és també una manera d’honorar la mainada que érem. Perquè, al cap i a la fi, la passió pels llibres neix sovint d’aquelles vinyetes que ens van ensenyar a somiar a peu de pàgina. Una exposició imprescindible per recordar que llegir és, per damunt de tot, intentar tornar a casa.