Energia i territori: l’Empordà no es toca

La primera vegada que vaig sentir a parlar del Parc Tramuntana a Roses vaig posar fil a l’agulla, perquè és un tema que m’afecta directament com a professional del sector de la pesca i la comercialització. He assistit a reunions, unes a favor dels molins i altres en contra. He escoltat totes les parts. I al final, tirant pel dret, he arribat a aquesta conclusió…

Els que m’han anat seguint potser veuran un canvi d’opinió. I és així. Però valorar-ho tot i, si cal, rectificar també és una solució. La tecnologia ha avançat molt en els darrers 10 o 15 anys, i això no es pot ignorar.

I com a polític compromès amb la pesca i amb casa nostra, em mullo fins a les celles: no podem hipotecar el nostre litoral.

L’Empordà és paisatge, mar i economia.

Dit això, també crec que és positiu que es facin proves com les que ja estan en marxa amb els molins experimentals. Provar, analitzar i avaluar forma part del camí. Però una cosa és testar opcions, i una altra molt diferent és capficar-nos en una sola idea.

El que necessitem és tenir la capacitat d’obrir el focus i mirar altres alternatives. Sense anar més lluny, només cal observar què fan països veïns com França, que han sabut combinar diferents models amb una visió a llarg termini.

Els PRM (petits reactors modulars, una nova generació de reactors nuclears més compactes i segurs) tenen llums i ombres. Avantatges: energia estable, emissions molt baixes i alta seguretat. Inconvenients: residus, inversió inicial elevada i acceptació social. Ara bé, el manteniment dels parcs eòlics marins també és elevat i a llarg termini els costos poden igualar-se o fins i tot superar-se.

El gran debat és la gestió dels residus. A França hi ha planificació, reprocessament i una estratègia clara a llarg termini. A Espanya, en canvi, el model està encallat i els residus es gestionen de forma provisional. Aquí el problema no és tècnic, és polític.

De què serveix complicar el debat quan tenim models com el de França que funcionen? Adaptar el que ja està provat evitaria moltes polèmiques. Totes les energies netes han de sumar, també la nuclear. Si Europa ja ho està debatent, a què estem jugant?

Potser ha arribat el moment de prendre decisions. No cal reinventar la roda, sinó fer-la girar pel bon camí, pensant en el futur del nostre territori.

I si demà surt una solució millor, no em farà gens de por tornar a rectificar. Perquè al final es tracta de fer el millor per casa nostra. I avui, honestament, així és com ho veig.