"M'han robat a la zona de rentat de cotxes de l'Elefant Blau de Figueres a plena llum del sol"

Tant se val on ni l'hora, cada dia estem més desprotegits. Estic molt enrabiada amb aquestes persones que apareixen sense avisar per l'esquena, s'aprofiten de la teva bona fe i et roben sense escrúpols les teves pertinences, vulneren la teva intimitat i, sense donar la cara, sou uns covards. A tots ells els donaria una bufetada forta i amb ganes.

Doncs el que em va passar a mi dijous passat, es veu que li passa a molta gent. Però algú hauria de dir-ho: som víctimes d'un sistema que no funciona. Et roben, fas la denúncia i després no passa res; amb una mica de sort, t'envien per correu algun document que s'ha trobat qui sap on. I seguim endavant.

Jo em considero una persona pacient, amb empatia amb els altres i sobretot amb aquelles persones més vulnerables; ho he fet també per professió durant molts anys. Per això, quan algú pateix i puc, dialogo, m'interesso, soc més d'oferir un entrepà que de donar diners. M'agrada parlar cara a cara i preocupar-me pel que els passa a les persones que pateixen.

Quina mena de persones sou, si aneu d'amagat, enganyant i aprofitant un moment de distracció per fotre el dia enlaire a persones innocents? No sé si ho feu per iniciativa pròpia o us deixeu entabanar per algú altre; això encara és més patètic... Sota identitats falses, cotxe de lloguer, etc.

"Els llibres que hi havia a la meva bossa, que em vau sostreure, us aconsello que els retorneu a la biblioteca de Figueres, que és on pertanyen"

No podem canviar el sistema que no funciona si no hi ha un esforç col·lectiu; hi ha maneres, creieu-me, de sortir de les situacions difícils i apuntar-se al carro de les oportunitats i fer una vida més fàcil i correcta. Més justa per a tothom.

Segurament no llegireu aquesta carta, o potser sí i se us remou alguna cosa -tant de bo-. Em refereixo a vosaltres dos, que no sé com us dieu; estaria bé que hi penséssiu... una manera diferent d'anar per la vida, sense robar... què us sembla?

Els llibres que hi havia a la meva bossa, que em vau sostreure, us aconsello que els retorneu a la biblioteca de Figueres, que és on pertanyen. Us feu el carnet i utilitzeu el servei de préstec, que val molt la pena...

Quan em passi l'emprenyada, potser fins i tot faria un cafè amb vosaltres i arreglaríem el món.