Opinió | De Cal Recader

Cronista de Castelló d'Empúries
Ramon Bordas i Estragués, el dramaturg de Castelló que també va impulsar el teatre de la Renaixença catalana
Enguany es compleix el cent vintè aniversari de la seva mort i els vint anys de la biblioteca que porta el seu nom

Una foto de Ramon Bordas sobreposada en una de la biblioteca que porta el seu nom / Empordà
Aquest any en fa cent vint que va morir el dramaturg castelloní Ramon Bordas i Estragués (1837- 1906) i vint que es va inaugurar la biblioteca municipal de Castelló d'Empúries que porta el seu nom. Què en sabem d’en Bordas? Tot i que no va tenir la rellevància de Frederic Soler Pitarra o Àngel Guimerà fou també un dels impulsors del teatre de l'època de la Renaixença catalana. Si anem fins als seus principis, he trobat que es va llicenciar en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona. L’any 1872 va accedir a una plaça de professor de llatí i retòrica a l’institut d’Eivissa. Allà va conèixer a Trinitat de la Cuesta i si va casar. Van tenir quatre fills, entre ells, el que fou alcalde de Castelló, al primer terç del segle vint, en tres ocasions, Josep Bordas de la Cuesta. També fou president del Certamen de l’Associació Literària.
Autor d'estrenes al Romea
Va editar un llibre de poesies i el 1888 un recull de deu obres, titulat: Teatro Català. Obras Dramáticas. Si ens centrem a parlar de la seva obra dramatúrgica, sens dubte és l’autor castelloní més prolífic. Va escriure un total de vint-i-dos textos dels quals dinou es van estrenar al Teatre Romea de Barcelona. El Romea de finals del segle dinou era l'espai de referència de la petita burgesia i classes populars, podríem dir que era uns dels temples del teatre català de l'època en què si representaven obres de tradició dramàtica renaixentista. En fi, Bordas fou un enamorat de la seva terra i de la seva llengua. Així ho demostra en aquest paràgraf del discurs que va llegir el 1889 en el Certamen literari de Girona: "No estranyeu, donchs, qu'en catalá os parli; perqué, si be la llenga oficial de l'associació no es pas la catalana, com jo pensó que deuria serla, es n'obstan per son origen esencialment catalana la festa que celebrem ...".
Subscriu-te per seguir llegint
- Carme Noguera, la dona més longeva d'Espanya als 111 anys: 'M'agradava prendre una cerveseta i fumar-nos uns cigarrets amb les meves companyes
- Figueres estrena el Mercat de Sant Baldiri en record de la desapareguda Fira
- Fa 6 anys que no paga lloguer per una decisió que pocs entenen: la història de l'home que viu amb un avi de 102 anys
- Una motxilla amagada a l’Empordà: un enigma que es reactiva trenta anys després, des de l’Equador
- L'advocat laboralista Sebastián Ramírez: 'No entreguis la baixa voluntària, presenta l'autoacomiadament
- Unes obres permeten descobrir dues esglésies visigodes dels segles VII i IX al Mas Montjoi de Baix de Roses
- La Seguretat Social es posa seriosa: obliga a retornar la pensió als jubilats que treballin sense avisar
- A partir del juliol, tots els vehicles que surtin de fàbrica hauran de tenir la preinstal·lació per comptar amb un alcoholímetre