Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Opinió

Helena Ferrer i Palafoix

Helena Ferrer i Palafoix

Estudiant de 4t d'ESO a les Escolàpies Figueres

Voluntariat

Avui les infermeres han pensat una activitat diferent, hem de pintar roses per Sant Jordi

Joves voluntaris en una residència de gent gran.

Joves voluntaris en una residència de gent gran. / MIREIA ARSO

En obrir la porta, la Maria ens saluda amb un somriure d’orella a orella, mentre pregunta a la Dolors què prefereix, si arròs amb llet o fruita del temps. Nosaltres ens asseiem a les butaques de l’entrada, on esperem pacientment que els residents acabin de dinar. La Carmen, que sovint acaba ràpid ens ve a fer companyia, s’asseu al meu costat i m’explica què han fet durant el dia, i així comença una conversa en què, com habitualment, acabarem parlant de la seva infància a Andalusia. Les infermeres recullen les safates de menjar buides i nosaltres anem a les taules amb la resta d’ancians. Aquí comença l’hora més maca de la setmana: l’hora de voluntariat. Avui les infermeres han pensat una activitat diferent, hem de pintar roses per Sant Jordi: com cada moment especial de l’any ens toca fer alguna manualitat que, sense voler-ho, fa que ens unim un xic més. Sempre hi ha alguna cosa a fer. Quan no en tenim cap, juguem al parxís, al dòmino o ens expliquem vivències.

"Estic superagraïda a tots vosaltres, moltíssimes gràcies a tots els que feu possible aquest meravellós voluntariat, sou increïbles!"

Fer el voluntariat d’acompanyament a persones grans de Càrites és una de les millors experiències de creixement personal que he tingut. M’ha ensenyat moltíssimes coses: des de com aprendre la tècnica perfecta per guanyar al dòmino fins al significat de paraules que ni tan sols havia sentit mai, com «agutzil» (l’home que controlava els carrers de les ciutats i donava notícies, la Feli sovint diu que l’agutzil del seu poble era ben guapo...). I, evidentment, rere les activitats i l’organització de tot plegat hi ha un munt de persones que fan que això sigui possible: les infermeres, les doctores, la professora de Sinergia; la Laura i la Marta, que és la coordinadora que ens supervisa, ens orienta i que ens ve a fer companyia quasi tots els divendres, sense ella res d’això seria possible. Estic superagraïda a tots vosaltres, moltíssimes gràcies a tots els que feu possible aquest meravellós voluntariat, sou increïbles!

Tracking Pixel Contents