Quan la ràdio va obrir camí

No sé si ja heu vist el documental de 3Cat, Picap: 40 anys creant espai musical català. És un homenatge més que just a Joan Carles Doval i a la feina feta des de Picap durant quatre dècades a favor de la música catalana. Però el documental té un altre valor: recorda que els moviments culturals no neixen només des dels despatxos ni a cop de grans decisions. Sovint comencen abans, en espais més petits, gràcies a la convicció, la constància i la proximitat.

Una de les coses que el documental explica és el paper dels mitjans locals, i sobretot de la ràdio, en l’impuls d’aquella música. Abans que les institucions s’hi aboquessin de debò i abans que les grans cadenes comercials s’ho acabessin de creure, ja hi havia emissores que feien sonar aquelles cançons, que convidaven aquells artistes i que ajudaven a crear un públic. Sense aquesta feina de base, feta des de la proximitat, costa entendre el recorregut posterior de noms com Sangtraït, Sau, Sopa de Cabra, Els Pets i tants altres.

"Si avui la música en català viu un dels seus millors moments, també és gràcies a persones com Doval i a tants altres que el van precedir o que han continuat aquesta feina"

A l’Alt Empordà, a més, hi va haver una circumstància singular. Dues emissores comercials, Cadena 100 Figueres i SER Empordà, van saber mirar més enllà de les directrius de Madrid i entendre que allò tenia valor. Lluís Arté, Carles Pujol, Narcís Planas i alguns més, entre els quals m’incloc, vam donar espai a aquella música quan encara no era una aposta evident.

Si avui la música en català viu un dels seus millors moments, també és gràcies a persones com Doval i a tants altres que el van precedir o que han continuat aquesta feina. Però també gràcies a la vitalitat d’un país que va molt més enllà del cap i casal. Algú ho havia de dir.