El Tinder de la nostra joventut

Quan des de l’Empordà llegim La Catalunya discoteca, de l’amic i millor periodista Francesc Canosa, és difícil no sentir enveja. No només per tot el que explica del Big Ben de Golmés, sinó per tot allò que ens recorda d’aquí. Perquè els qui vam viure aquelles nits sabem perfectament que una discoteca no era només això. Era un lloc on començaven històries, on es feien i es desfeien parelles, on s’eixamplava el món. Canosa ho resumeix amb una expressió brillant quan parla del Big Ben com «el Tinder de l’època». I l’encert no és només literari: és social. El llibre reivindica aquell univers com un fenomen popular essencial per entendre una part de la història contemporània del país.

"La Costa Brava va ser pionera en la cultura discotequera del sud d’Europa, i alguns reportatges recorden aquests locals com a «temples musicals i socials» d’una època"

A l’Empordà, això s’entén de seguida. Aquí també hi va haver una geografia sentimental de la nit. Chic, Scopas, 600’s, Picasso, Banana’s i tants altres locals no van ser només sales de festa, sinó escenaris de joventut, de llibertat i de canvi. La Costa Brava va ser pionera en la cultura discotequera del sud d’Europa, i alguns reportatges recorden aquests locals com a «temples musicals i socials» d’una època.

Per això el mèrit de Canosa encara es fa més evident. Ha sabut convertir memòria dispersa en relat. I aquí és on apareix la nostra mancança. És veritat que Xavier Castillón ha documentat molt bé l’esplendor de la nit de Plaja d’Aro a Nit d’Aro, i alguns relats periodístics parlen d’aquest gran mapa de la festa empordanesa. Però a la Costa Brava nord encara ens falta un volum amb aquesta mateixa ambició, capaç de cosir records, personatges, excessos i canvis socials.

Perquè si no escrivim aquesta nit, no només perdem uns locals. Perdem una manera d’explicar qui vam ser.