Exercir humanitat

La notícia del traspàs de l’exalcalde Marià Lorca i Bard, ha agafat la ciutat de Figueres a contrapeu, no sé si distreta, però sí que l’ha deixat sorpresa, perquè malgrat que era una persona gran, cal dir que mostrava vitalitat i compromís actiu en termes ciutadans.

Marià Lorca representa una etapa política de la ciutat de Figueres; recuperada la democràcia el 1979, substituí a l’Alcaldia a Eduard Puig i Vayreda, i estigué al capdavant de l’Ajuntament des de 1983 a 1995, on li va tocar viure molts moments de la nostra ciutat, bons i dolents. El passat dia, en el seu enterrament a la parròquia de Sant Pere, es van congregar un bon nombre de persones que, en un moment o un altre de la seva vida, van representar l’Ajuntament com a càrrec electe, i des de diferents posicionaments polítics. Avui dia, amb el clima polític existent —i generat també des d’altres plataformes que no sempre són polítiques—, aquesta és una dada prou rellevant de la qual potser no se n’ha parlat prou.

"Vivim una època poc procliu a l’humanisme, ja sigui cristià o cultural, però que posava l’ésser humà com a centre i element de valor; avui dia, això s’acosta més a la utopia; però en temps relativament recents sí que existia aquesta humanitat i Marià Lorca n’era un exemple, com altres que podria posar de la seva generació"

El seu traspàs ha provocat que se’n parli molt d’ell i se n’han destacat moltes facetes de la seva vida, des del seu vessant polític o d’empresari a la seva dedicació a l’Hospital de Figueres, passant per la presidència de Càritas. Tot plegat demostra que la dedicació a una ciutat no només passa per l’Ajuntament, sinó també per les entitats, els problemes ciutadans i —diguem-ho— per la capacitat de projectar humanitat cap al proïsme.

Vivim una època poc procliu a l’humanisme, sigui cristià o cultural, però que posava l’ésser humà com a centre i element de valor; avui dia, això s’acosta més a la utopia; però en temps relativament recents sí que existia aquesta humanitat i Marià Lorca n’era un exemple, com altres que podria posar de la seva generació.

Potser per això, valoro la capacitat de ser humà davant un món que cada vegada ho és menys i amb els entrebancs que pot suposar ser-ho; Marià Lorca va exercir aquesta humanitat, no tothom va saber apreciar-ho ni respectar-ho, però ell sí que va preservar-la fins al darrer moment. I això, encara té valor.

Subscriu-te per seguir llegint