"Que el treball dignifica l'home és una veritat a mitges que cal matisar"

En el meu treball, que exercim una bona part de la nostra identitat, ens ajuda a evolucionar com a persones integrades en el món de la carretera, ja que prefereixen una altra vida. A més, amb el meu treball és impossible arribar al nivell de vida que els mitjans mostren: imatges plenes de luxe i esplendor de grans fortunes que se solen aconseguir amb altres mètodes.

Avui en dia, és possible ser feliç sense treballar tot el dia, sense cap compromís? És aquí la diferència entre el tipus de treball que volem fer i el que ens veiem obligats a fer. No tothom té la sort d'omplir la jornada laboral amb una feina que sigui la seva vocació. Avui en dia estem poc preparats per optar per un futur adequat a les nostres necessitats. Hem de decidir bona part del nostre futur quan encara no sabem què és el que realment ens agrada; ho descobrim quan potser és massa tard.

Diuen "que el treball dignifica l'home"; és una veritat a mitges que cal matisar. "Guanyaràs el pa amb la suor del teu front" és una frase categòrica que fa tremolar, però n'hi ha d'altres que no suen mai...

Mentre he escrit aquestes quatre línies, obro el WhatsApp i veig un missatge amb un vídeo de TV3 en què em parlen del problema de les gasolineres de l'Alt Empordà. Han passat uns anys i encara hi és el problema: per què els camions passen per dintre dels pobles?

Un bon dia, un empresari del món del transport, bastant espavilat, va veure que en aquell paisatge empordanès hi havia una gasolinera morta on, de tant en tant, s'hi parava algun cotxe. L'empresari, amb visió capitalista del negoci, va fer una ràpida composició del lloc: a pocs quilòmetres de la frontera amb França, a la sortida de l'autopista de l'Escala. I, sense embuts, es preguntava: una gasolinera enmig del no-res, rodejada de camps? "Fantàstic". Compro el terreny, hi poso el gasoil a deu cèntims més barat, compro als pagesos els camps i ja tinc una base de parada de camions collonuda per quatre duros.

I així ho va fer. A partir d'aquí passaven els dies i cada cop venien més camions. Els camps comencen a transformar-se en un pàrquing de camions. L'estació de servei, que semblava treta del record d'una pel·lícula de l'Oest, es va transformar en el paisatge apocalíptic de Mad Max, amb la presència de cada cop més ramats de grans camions. "Com a l'Oest d'Amèrica, la llei del més fort". L'explicació és molt senzilla: els camions surten de l'autopista amb l'única finalitat d'omplir els dipòsits a la benzinera més barata. La transformació d'aquella petita benzinera en una gran estació de servei, en un terreny mort, i ara es veu el trànsit de camions assegut a la vora de la carretera de la benzinera...