Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Opinió

Rosa Maria Moret

Rosa Maria Moret

Mestra i escriptora

Converses de sobretaula al Motel

Per a Armangué i Febrés, les sobretaules amb amics fomenten la vida intel·ligent i a fe de Déu que ho aconsegueixen

Xavier Febrés i Joan Armangué a la barra del Motel amb el llibre.

Xavier Febrés i Joan Armangué a la barra del Motel amb el llibre. / Santi Coll

El dissabte 14 de març el Cercle Sport de Figueres va acollir la presentació d’un nou volum de la col·lecció narratives de l’editorial Gavarres de la mà de Joan Armangué i Xavier Febrés. El volum, amb un magnífic pròleg de Sebastià Roig, se centra en un diàleg dels dos autors sobre l’Empordà i el país d’avui a través de l’experiència vital d’aquests dos empordanòlegs que han trenat hàbilment unes converses a la sobretaula d’un dels millors restaurants de tots els temps; el Motel. Amb una mirada calidoscòpica sobre temes no sempre amables, Armangué i Febrés s’interpel·len sense embuts sobre el pretès declivi de Figueres, l’encert o l’error de l’explotació actual del turisme, el fet que alguns pobles dels voltants de la capital de comarca tinguin millors infraestructures o la invisibilitat de la prostitució que encara impera a les carreteres d’entrada del nostre territori, entre altres. A través de dotze capítols, triats a consciència, el lector s’endinsa en un retrat generacional de l’Empordà més actual, tot mirant de cua d’ull els últims quaranta anys. Dades, noms il·lustres – i no tant— cites periodístiques i un reguitzell de referències mastegades amb un estil àgil, planer i divulgatiu amb la ferma voluntat que el text esdevingui una defensa de l’art de la conversa.

"Conversar, debatre i reflexionar al voltant d’una taula, també és assaborir l’Empordà. I aquests dos senyors us ben asseguro que el paladegen com a bons gurmets"

Per a Armangué i Febrés, les sobretaules amb amics fomenten la vida intel·ligent i a fe de Déu que ho aconsegueixen. A mesura que el lector degusti el llibre podrà entendre part de les misèries i grandeses de l’Empordà. Conversar, debatre i reflexionar al voltant d’una taula, també és assaborir l’Empordà. I aquests dos senyors us ben asseguro que el paladegen com a bons gurmets. Uns gurmets que estan en la tessitura de poder opinar gairebé de tot perquè tenen els sentits afuats i perquè han tastat plats que no sempre els han agradat, però, a còpia de menjar-ne, ara poden dir que no els semblen tan dolents.

Tracking Pixel Contents