En reconeixement a Marià Lorca, el defensor del Dalí de Figueres

Ens ha deixat l’alcalde Marià Lorca, però, per damunt de tot, una persona que estimava profundament la ciutat de Figueres i una de les darreres vàlues dels últims anys de Salvador Dalí. Li devem haver defensat el Dalí de Figueres, haver estat al seu costat en els darrers anys del pintor, en uns moments complexos i de moltes tensions.

Ahir al vespre vaig acudir als meus arxius, cercant la seva memòria, i em vaig retrobar amb una entrevista que li vaig fer amb motiu de la preparació d’Els Dalí de Figueres, l’any 2017.

El gran encert de Marià Lorca fou seguir allò que els seus antecessors tenien clar: cuidar Salvador Dalí. Però ell fou qui més ho va viure en primera persona i es va topar amb un dels moments més delicats pel paper que jugaria, en un futur, la ciutat de Figueres amb Dalí.

El primer encert fou no moure’s del costat del geni empordanès des del primer moment que hi entra en contacte, i agilitzar i posar-ho tot en marxa perquè la voluntat del pintor fos una realitat. Això va passar amb el canvi a fundació privada, l’actual Fundació Gala-Salvador Dalí, on tota la propietat de l’obra de Dalí de l’antiga fundació passa a ésser propietat de l’Ajuntament de Figueres, en dipòsit permanent sota la cúpula del Teatre-Museu Dalí.

Aquest fou un gran avanç que permetia que Figueres no perdés per sempre més un important nombre d’obres numerades en un petit opuscle, Dalí capital de Figueres, del 1984, que el mateix Lorca es va cuidar d’editar. La resta d’obres que hi havia en aquell moment al museu, i que eren propietat de Dalí, passen a propietat de la nova fundació, amb seu permanent a Figueres.

L’altre gran encert de Marià Lorca fou la seva insistència per a l’adquisició de la Torre Gorgot, iniciada per Eduard Puig Vayreda. Quan ell era diputat al Parlament, va presentar una esmena als pressupostos perquè se n’executés la compra, en un moment en què la Generalitat també era reticent a fer-la.

I fins i tot es va avançar amb el compromís de l’adquisició de l’esmentada propietat per posar-la a disposició de l’Ajuntament de Figueres.

El tercer encert de Marià Lorca fou proposar precisament la Torre Galatea com a residència provisional de Dalí, un cop el pintor tornava de la clínica del Pilar de Barcelona, recuperat de les cremades de Púbol. La seva habilitat va ésser majúscula, preparant aquell espai amb Pedro Aldámiz, quan Descharnes proposava traslladar l’artista a un balneari suís, cosa que l’hauria allunyat irremeiablement de la ciutat.

El mestre, com ell li agradava anomenar-lo, va viure aquells darrers sis anys entusiasmat amb la transformació d’aquell espai i amb la continuació de la seva obra. La conseqüència natural fou que Dalí, en un darrer moment, va decidir voler ésser enterrat a dins de la seva darrera gran obra i no a Púbol, que havia estat l’escenari traumàtic d’un incendi.

L’alcalde de Figueres va defensar, en els moments clau, la voluntat del pintor, és a dir, que Figueres fos la meca daliniana. Tan sols li va mancar poder fer possible el retrobament entre els dos germans Dalí.

Anna Maria Dalí es va instal·lar al llarg de tres o quatre dies a l’hotel Duran, a l’espera que en Lorca la truqués quan arribés el moment propici per veure el seu germà, cosa que, malauradament, no va ésser possible.

Em quedo amb les paraules de Marià Lorca d’aquell dia: "Estic contentíssim, li vaig fer recuperar a Dalí l’estima per Figueres, va morir escoltant que la ciutat l’estimava molt. Necessitava sentir-se estimat."

L’exalcalde se n’ha anat havent-se pogut explicar en el volum de Josep Playà Els últims secrets de Dalí.

La visió de Marià Lorca de la ciutat de Figueres com a meca daliniana, com a referent d’ampliació i coneixement de Salvador Dalí amb tota la seva complexitat, amb el Teatre-Museu Dalí, la Fundació Gala-Salvador Dalí i la Casa Natal Salvador Dalí -de la qual fou pioner en comprar-ne els baixos del local-, unint sinergies plegats, és cap on caminem.

Li dec a Lorca uns quants consells de quan vaig iniciar el meu recorregut com a regidora de Cultura. La seva porta sempre era oberta quan necessitaves recórrer a ell per esclarir dubtes del passat.

Present fins als darrers moments a tots els actes culturals de la ciutat, en especial als dels Amics dels Museus Dalí. Sempre el recordaré vestit elegantment, amb barret, bastó lluent i l’escut de la ciutat vora el cor.

Bon viatge, alcalde!

Subscriu-te per seguir llegint