Salvador Dalí president

Que alguns joves responguin en un vídeo viral que Salvador Dalí és el president de la Generalitat, en lloc de Salvador Illa, pot arrencar un somriure. Té aire d’acudit: el geni de Figueres ressuscitat i despatxant al Palau. Però, superada la broma, la imatge fa menys gràcia.

Perquè l’anècdota no parla només d’ignorància. Parla, sobretot, de desconnexió. I aquí és on la cosa es posa seriosa. Els joves —i no només ells— viuen condicionats per problemes que depenen directament de la política: l’habitatge impossible, la situació laboral, el cost dels estudis o la dificultat d’emancipar-se. És a dir, allò que més els angoixa és, precisament, allò que es decideix en parlaments i governs. Però els qui tenen una part de les solucions els resulten cada vegada més llunyans.

"Aquí hi ha el veritable contrasentit: la política continua decidint qüestions bàsiques de la nostra vida, però cada vegada desperta menys interès"

Aquí hi ha el veritable contrasentit: la política continua decidint qüestions bàsiques de la nostra vida, però cada vegada desperta menys interès. Potser el problema no és només no saber qui governa, sinó no creure que això canviï res. I aquí els polítics tenen feina. Molta. Redreçar aquest desinterès no passa només per lamentar-lo ni per predicar pedagogia institucional. Implica tornar a fer una política connectada amb la realitat i orientada a atendre necessitats.

Ho confesso: sovint, tampoc no entenc el joc polític actual. Costa seguir debats en què el tacticisme passa per sobre de les solucions i els interessos de partit pesen més que les necessitats reals. Després ens sorprèn que un jove confongui Illa amb Dalí. Potser el més greu no és l’error. Potser és que la política ha deixat de semblar una eina de transformació i ja només s’assembla més a una mala caricatura d’ella mateixa.