Marià Lorca, alcalde i referent de ciutat

La ciutat de Figueres acaba de perdre un dels seus referents institucionals i humans amb la mort de Marià Lorca. Avui, el dol és compartit per tots aquells que estimem aquesta ciutat i que entenem el servei públic com una vocació profunda, arrelada al territori i a la seva gent.

Marià Lorca va ser molt més que un alcalde de Figueres. Va ser un home proper, humà i compromès, que va exercir la responsabilitat institucional amb una estima sincera per Figueres. La seva manera de fer, basada en la proximitat i el respecte, va deixar una empremta que perdura més enllà dels mandats i de les decisions polítiques.

Des del punt de vista polític, el seu llegat polític també mereix ser reconegut amb honestedat. Tot i no compartir projecte polític ni haver militat en el mateix espai, sempre vaig valorar en Marià la seva capacitat de posar la ciutat de Figueres per davant de qualsevol altra consideració. Exercia la política des de la convicció, però també des del respecte cap a qui pensava diferent, una actitud que avui esdevé especialment valuosa. Amb ell, la discrepància no era mai confrontació estèril, sinó una oportunitat per construir des de la pluralitat.

En l’àmbit institucional, cal destacar la seva contribució decidida a projectes de ciutat que han marcat el present i el futur de Figueres. Entre ells, la recuperació de la casa natal de Salvador Dalí, una iniciativa iniciada durant els seus mandats i que, amb els anys, es va convertir en un projecte col·lectiu, compartit per diferents equips de govern. Aquella inauguració, que ens va reunir a quasi tots els alcaldes i alcaldesses de diverses etapes, simbolitza precisament el que ell representava: continuïtat, respecte institucional i estima per Figueres.

Però més enllà de la seva trajectòria pública, per a molts de nosaltres en Marià era també una referència personal. Compartíem l’honor d’haver estat alcaldes de la nostra ciutat, un vincle que sempre vaig viure amb responsabilitat i respecte. Amb ell, aquest vincle es transformava en complicitat. Ens saludàvem amb un “Alcalde!”, i en aquell gest hi havia reconeixement mutu, però també calidesa i humanitat.

Per a mi, en Marià Lorca era també un record viu de la infantesa. Era l’alcalde que vaig conèixer quan començava a descobrir la ciutat, quan Figueres es convertia en part de la meva identitat. Formava part d’aquells primers referents que, sense saber-ho, acaben marcant la manera com entenem el compromís amb allò que és col·lectiu.

Ara, doncs, no només acomiadem un exalcalde de Figueres. Acomiadem una persona que va saber estimar la seva ciutat amb autenticitat, que la va representar amb dignitat i que va contribuir a fer-la créixer amb mirada generosa.

En nom de tots aquells que hem tingut el privilegi de compartir camí institucional i humà amb ell, només podem dir gràcies.

Gràcies, Marià, per tot el que vas donar a Figueres i per tot el que ens deixes.

Que descansis en pau.

Subscriu-te per seguir llegint