La tradició de les palmes i palmons: què fer després de la benedicció en el Diumenge de Rams

Aquest diumenge, l’església celebra l’entrada triomfal de Jesús a la ciutat de Jerusalem a lloms d’un burro. Segles enrere en aquella ciutat d’Israel, una multitud brandava branques d’olivera, llorer i palmera per rebre amb entusiasme a la figura de Crist. Segons l’Evangeli, aquest fet va ocórrer uns dies abans del sant sopar.

Aquesta festa marca l’inici de la Setmana Santa que culmina amb el Diumenge de Resurrecció i el Dilluns de Pasqua on la xocolata de les mones és la protagonista, però això són figues d’un altre paner. Parlem del dia de la palma, és tradició a altres indrets del país la Fira de Rams o el tortell. També els rosaris de sucre, cada cop en veig menys, però crec que encara n’hi ha algun. Una bola blanca i una de rosa i així unes quantes més fins a arribar a la creu, totes ensucrades, totes enfilades i ben col·locades per poder-les assaborir. Només en menjaré una, però la temptació fa que en mengis una altra i una altra, una prova de voluntat, un pecat pels que no poden provar el dolç. Aquests rosaris solen penjar-se de palmes i palmons. Les palmes són més petites i amb formes trenades pensades pels més menuts. Els palmons són més llargs i senzills.

Què n'hem de fer?

Precisament voldria parlar d’aquests rams de fulles de palmera. - Què hem de fer quan ja han estat beneïts pel mossèn i tornem cap a casa a dinar? La tradició popular diu que les hem de posar a la porta o penjar al balcó, amb aquesta acció ens assegurem que a casa no hi caurà cap llamp i ens protegirà de qualsevol calamitat. Bé, de qualsevol calamitat és molt dir per què del cel avui arreu del món cauen coses més terribles que els llamps, artefactes que surten precisament de l’estat hebreu d’Israel. Puix que us ho escriu un que de segon cognom es diu Palmer.

Subscriu-te per seguir llegint