La comunitat

La gent, per regla general, sol tenir les seves manies. Si no, pensin en el que fan quan es troben a soles i s’adonaran que fan coses poc usuals com parlar sols, ballar, enquadrar bé revistes i diaris, o comptar els coberts una vegada i una altra mentre es taral·leja Hello Dolly de manera triomfal, i més coses que fan que aquesta vida valgui la pena ser viscuda.

Un element de la nostra vida que sempre he considerat digne d’un seriós estudi sociològic per alguna universitat nord-americana de poc prestigi i menys feina, és l’anàlisi exhaustiva de les comunicacions que es duen a terme dins de les comunitats de veïns. La comunitat de veïns és un món encara per descobrir, i els que viuen en una casa sola, no saben el que es perden.

"La comunitat de veïns és un món encara per descobrir, i els que viuen en una casa sola, no saben el que es perden"

Per exemple, és habitual que una comunitat tingui un plafó d’anuncis per expressar qüestions greus com l’horari de la neteja de l’escala, recordar que la porta del pàrquing es tanca després de fer-la servir, o l’obligatorietat que tots els veïns estiguin amb el número de comptador del gas memoritzat un dijous a les onze trenta-cinc del matí perquè venen a prendre nota. Sovint, es produeix un feedback entre veïns i el rètol té resposta; en un moment de lucidesa, s’escriu sota la nota: "No sabeu que a les onze trenta-cinc hi ha gent que treballa?", per mantenir viu l’esperit de diàleg, el retolaire inicial respon: "Ho sento, és l’hora que diuen que vindran". I lluny d’acabar aquí, una rèplica més: "Doncs no hi seré. Atentament. 6è 8a" (la numeració orienta, situa i, a més, serveix de signatura). Hi ha més comentaris, però relacionats amb llençar escombraries, manifestacions d’animals o activitats sorolloses més o menys plaents, entre altres.

En resum, els anuncis en els plafons de les comunitats de veïns és un cant a l’esperit de moderació, al·legoria de convivència, mostra d’espontaneïtat i participació ciutadana de la qual tan lluny ens trobem avui. Si un dia desapareixen, els trobarem a faltar. Manies!