Metges a garrotades

Molière va convertir El metge a garrotades en una burla magistral dels farsants, dels sabers impostats i d’una societat disposada a creure qualsevol diagnòstic revestit d’autoritat. Però el panorama actual de la sanitat no té res de farsa. Fa més aviat cara de símptoma greu. El 2025 es van registrar 879 agressions a metges a l’Estat, el pitjor balanç des que se’n fa seguiment, amb una incidència especialment alta a l’atenció primària i amb un augment alarmant de les lesions físiques.

La diferència amb Molière és brutal: abans es fabricava un metge a cops; ara, massa sovint, és el metge real qui rep els cops. El professional sanitari s’ha convertit en receptor final de totes les tensions d’un sistema saturat: llistes d’espera, manca de temps, frustració acumulada i una desconfiança creixent que erosiona la consulta.

"La sanitat catalana i la de tot l’Estat no necessiten més soroll, sinó més autoritat clínica, més protecció i més consideració"

I en aquest deteriorament hi apareix un nou actor: la intel·ligència artificial convertida en un perillós metge de capçalera quan se’n fa un mal ús. No perquè la tecnologia sigui nociva per definició, sinó perquè una resposta automatitzada no és un criteri clínic. I, tanmateix, cada cop més facultatius alerten que arriben pacients convençuts que ChatGPT o el doctor Google ja els han fet el diagnòstic i ja els han prescrit el tractament. Quan això passa, la visita deixa de ser una relació de confiança i es transforma en una esmena constant al professional.

La sanitat catalana i la de tot l’Estat no necessiten més soroll, sinó més autoritat clínica, més protecció i més consideració. Perquè sense respecte a qui cura, el sistema emmalalteix sencer.