Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Opinió

El lluç del nord del cap de Creus: coneixement, responsabilitat i futur

Reconèixer el paper del pescador com a gestor actiu del medi marí és clau per garantir el futur del sector i dels recursos que en depenen

Algunes de les embarcacions de pesca amarrades al port de Roses.

Algunes de les embarcacions de pesca amarrades al port de Roses. / Aleix Freixas (ACN)

El lluç (Merluccius merluccius) és una de les espècies més representatives del Mediterrani occidental i un recurs fonamental per a la pesca al nord del cap de Creus. Més enllà del seu valor gastronòmic, aquest peix simbolitza també la capacitat del sector pesquer per gestionar el medi marí amb criteris de responsabilitat i coneixement.

Sovint s’oblida que el pescador és el veritable coneixedor del mar i de les espècies. És qui hi treballa cada dia, qui observa l’evolució dels estocs i qui entén millor que ningú la necessitat de preservar-los. Aquest coneixement, acumulat al llarg de generacions, és avui una eina imprescindible per a la gestió sostenible de la pesca.

En aquest sentit, fa anys que des de la confraria de pescadors de Roses s’han impulsat mesures valentes i efectives, com la preservació de grans làmines d’aigua on voluntàriament no es pesca. Aquestes zones actuen com a espais de refugi, creixement i reproducció de moltes espècies, entre elles el lluç, i contribueixen directament a la recuperació dels estocs.

"Els peixos creixen, es reprodueixen i, amb el temps, acaben expandint-se cap a zones on sí que es pot pescar, la qual cosa millora la qualitat i la quantitat de les captures. És una aposta clara pel futur, feta des del mateix sector"

Aquest tipus d’iniciatives generen el que es coneix com a "efecte reserva": els peixos creixen, es reprodueixen i, amb el temps, acaben expandint-se cap a zones on sí que es pot pescar, la qual cosa millora la qualitat i la quantitat de les captures. És una aposta clara pel futur, feta des del mateix sector.

El lluç del golf de Lleó, capturat poques hores abans a la costa catalana, és un exemple d’aquest equilibri entre explotació i preservació. Es tracta d’un producte de proximitat, fresc i d’alt valor nutritiu, que forma part de la dieta mediterrània i que arriba al consumidor amb totes les garanties de qualitat.

Des del punt de vista biològic, el lluç necessita temps per créixer i reproduir-se. Les femelles més grans poden produir milions d’ous cada any, fet que les converteix en essencials per al manteniment de l’espècie. Per això, mesures com la talla mínima, les vedes o la limitació de l’esforç pesquer són fonamentals, però també ho és la implicació directa dels pescadors en la gestió del recurs.

També cal destacar que, al Mediterrani, la incidència d’anisakis és molt més baixa que en altres zones com l’Atlàntic Nord, fet que aporta un valor afegit al producte, sense oblidar les recomanacions sanitàries habituals.

En definitiva, el lluç del nord del cap de Creus no és només un producte de qualitat, sinó el resultat d’una manera d’entendre la pesca basada en el respecte, el coneixement i la responsabilitat. Reconèixer el paper del pescador com a gestor actiu del medi marí és clau per garantir el futur del sector i dels recursos que en depenen.

Sense pescador no hi ha gestió del mar, i sense gestió no hi ha futur per a les espècies.

Tracking Pixel Contents