La pujada del Castell

Després del miratge estiuenc que va suposar la sortida d’una de les etapes de la volta ciclista a Espanya des de la Torre Galatea –cita que ens va enganxar al mig de les obres i en la qual es va aprofitar per tapar forats i esvorancs, no fos cas que es veiessin per la tele– i per bé que alguns veïns de la zona, homes i dones de poca fe, dubtessin que mai un article com aquest veiés la llum, ja ha arribat el dia en què tenim rehabilitada la pujada del Castell.

A partir d'ara, un carrer enfocat bàsicament al gaudi dels vianants, amb una inauguració que coincideix amb l’entrada de la primavera, sempre un bon presagi, especialment si, com és el cas, s’aprofita per reforçar l’arbrat amb 37 exemplars nous d’entre els quals alguns exemplars "d’arbres de l’amor", que he hagut de googlejar per saber de quin tipus de vegetals es tractava i que un cop seduït per les seves flors roses tan característiques, m’he endut la terrible sorpresa de conèixer que també se’ls anomena "arbre de Judes", fet que en principi no fa canviar els auguris sobre el rotund èxit de la iniciativa, però en qualsevol cas em deixa més inquiet que no estava abans de saber-ho.

"L’aposta per la Figueres per als transeünts sembla que pot ser una bona decisió."

Pel cantó negatiu i com a danys col·laterals, val a dir que hi ha una sèrie de comerços en el carrer que tradicionalment vivien de l’impuls dels conductors d’aturar el cotxe i baixar a comprar, negocis als quals, si encara aguanten després de més d’un any d’obres, els espera un futur semblaria que més aviat magre, en un carrer en el qual la circulació dels vehicles serà en fila índia i on per molt que l’ajuntament ens informi que ha habilitat una àrea de pàrquing de color taronja per a vint cotxes — val a dir que aquest color no el tenia al radar sempre acostumat a espais d’aparcament blancs, blaus, verds o grocs—, tots sabem que els humans som d’aparcar davant de la botiga "i si no ja ho compraré en una altra banda".

En qualsevol cas, està molt bé haver aconseguit que Europa ens en pagui més d’un 40% de la inversió sobre la base dels mai del tot ben valorats Fons del Mecanisme de Recuperació i Resiliència de la Unió Europea-Next Generation EU, el nom dels quals ve a pèl per la gran quantitat de paciència de la qual han hagut de fer gala comerciants i usuaris abans no s’ha recuperat l’ús d’una de les artèries principals del centre de Figueres.

Dit això, ara ja tenim les obres finalitzades, l’aposta per la Figueres per als transeünts sembla que pot ser una bona decisió. Sobretot si complementem la visita al segon museu de Catalunya amb atractius que combinin amb aquesta Figueres comercial, cultural i gastronòmica que es pretén revitalitzar tants anys de desgavells després.