Contra Trump es viu millor

Fa uns tres mesos que en aquesta mateixa columna escrivia «La gorra vermella de Trump», i em queixava que els nostres mitjans de comunicació estaven donant massa «bola» a la política comunicativa del govern dels EUA i Trump. «Inundar la zona», li diuen, o sigui, saturar els mitjans i agències de notícies de tot el que fa i desfà Trump, les 24 h del dia, matí, tarda i nit.

Doncs bé, seguim igual o pitjor, perquè tenim Trump i les seves guerres les 24 hores del dia, per terra, mar i aire (mai més ben dit). Si us plau, prou! Aquí ja tenim prou coses per preocupar-nos. Però ara s’afegeix a la «festa» el president del Govern espanyol, amb el seu «No a la guerra», que pot recordar el «No a la guerra» del 2003 contra la invasió de l’Iraq, però és diferent. El fet de polaritzar amb en Trump li pot donar un plus sobiranista que està explotant políticament per consum intern i mobilitzar el vot d’esquerres en les eleccions autonòmiques que estan en curs. Fins i tot alguns analistes apunten a una estratègia per preparar una anticipació de les eleccions generals.

"Per més que rebutgem Trump o PP-Vox, és un error susceptible de desmobilitzar i dividir el moviment pacifista, perquè hi ha molta més desafecció i descrèdit polític que el 2003"

Cal dir, però, i molts politòlegs ho confirmen, que aquest posicionament de Sánchez no modificarà gaire la tebiesa i hipocresia de la UE amb la guerra, l’alineament amb l’OTAN, una modificació del conveni sobre les bases militars o una reducció de la despesa militar, que, per cert, enguany puja a 94.000 milions d’euros, que no han passat pel Congrés dels Diputats per a ser aprovats. Ergo...

Sento dir que el president Sánchez, utilitzant i posant-se al davant del «No a la guerra», no aconseguirà el que va aconseguir el moviment pacifista i les grans mobilitzacions populars del 2003, que van liderar i organitzar un gran nombre d’entitats, organitzacions i partits polítics, al capdavant les plataformes «Aturem la Guerra». Al contrari, pot fer un trist servei a la motivació de la gent si aquesta s’olora o intueix, que és una operació política partidista i que es pot utilitzar per estratègies electorals. Una cosa és voler capitalitzar, ja estem acostumats, un descontentament i un rebuig a les guerres, i pujar al carro o a la cresta d’una ona pacifista massiva i una altra ben diferent, pretendre dirigir-la d’entrada i gestionar-la en funció de tempos polítics i electorals. Per més que rebutgem Trump o PP-Vox, és un error susceptible de desmobilitzar i dividir el moviment pacifista, perquè hi ha molta més desafecció i descrèdit polític que el 2003.