Alerta amb les curculles, ens avisen que el món està canviant mentre elles desapareixen

Vagi per davant que soc curcullaire, de tota la vida. Vull dir que m’apassiona la malacologia, la part de la zoologia que tracta l’estudi dels mol·luscs. Ras i curt, col·lecciono curculles, closques, cargols, cargolines i tot allò que la natura ens ofereix en la seva forma més pura. També m’agrada, i molt, el marisqueig de plat, tastar cloïsses, tallarines, escopinyes –ep, sempre n’he dit berberetxus–, ostres i musclos. En mi, però, la zoològica i la gastronòmica van per camins diferents.

Avui m’aturo en el jo curcullaire. Visc des de fa anys amenaçat per la família, amb allò tan socorregut de: "O elles, o nosaltres". Fer col·lecció és el que té, acumules, guardes i, quan tens temps, classifiques. No he ensenyat mai la meva col·lecció a ningú, però durant tots aquests anys he tingut grans companys de recerca, troballes i aprenentatge. Un d’ells és en Daco, l’empordanòleg de referència. També puc dir que vaig aprendre molt de la gran col·leccionista Matilde Espinosa, la qual va llegar a l’Escala tot el seu fons.

He recollit curculles en molts racons del món i m’he especialitzat en les de la Costa Brava. A diferència de l’apartat gastronòmic, en el malacològic sempre he agafat les closques d’animals morts. I ara ve la part trista i negativa, que ens afecta a tots. Abans, després d’una llevantada o d’un temporal més o menys fort, les platges i cales s’omplien de petxines i cargols. Des de fa pocs anys, res de res.

La fauna malacològica ha anat desapareixent... En sou bons testimonis tots aquells que abans sortíeu a fer musclades i ara heu de comprar els musclos a l’Esclat o el Mercadona.

Molts dels exemplars emblemàtics de la meva col·lecció, recollits durant anys a la costa empordanesa, avui són quasi introbables –heu vist mai una Cancellaria cancellata?–. Canvi climàtic, els rius baixen massa nets, sense nutrients... Els científics tenen la paraula.

Subscriu-te per seguir llegint