Geopolítica domèstica

Una trobada de pastors evangèlics al despatx oval pregant pel president dels EUA imposant-li les mans a sobre; al costat, algú penja vídeos editats des de la Casa Blanca compaginant els bombardeigs sobre Teheran amb dibuixos de Bob Esponja o sincronitzant llançaments de míssils amb la cançó de La Macarena. La política internacional ara és això, i també, anar a omplir el dipòsit a qualsevol benzinera de Figueres i notar que el preu ha pujat de cop.

Tot el que passa a l’altra part del món, creient que no ens afecta, ho fa de manera immediata. Curiosament, tenim gent del nostre entorn que ho aplaudeix, alguns discretament, d’altres obertament amb fatxenderia estúpida. No són conscients que aquests personatges i seguidors, probablement els considerarien éssers inferiors susceptibles de ser eliminats; no malgastarien en ells ni una trista bala. Tendim a menysprear, sense pensar com ells ens menyspreen.

"Avui, s’arriba al poder amb mentides, diners d’origen fosc i personatges sinistres, i és igual si ets fanàtic, ximple, mentider, envejós, inculte, estafador o pedòfil mentre segueixis el vell lema: 'Give me the Money"

El 1933 Alemanya va encimbellar a les màximes instàncies de poder a un fanàtic assassí, ja sabem les conseqüències, i encara n’hi ha que ho aplaudeixen des de petits racons de "llibertat", malauradament no vigilada. Avui és diferent, s’arriba al poder amb mentides, diners d’origen fosc i personatges sinistres, i és igual si ets fanàtic, ximple, mentider, envejós, inculte, estafador o pedòfil mentre segueixis el vell lema: "Give me the Money". I el que fan, ens rebota en el nostre dia a dia més prosaic, com anar al supermercat del barri o comprar una peça de roba.

També n’hi ha que consideren que la III Guerra Mundial ha començat fa temps, des que de grans corporacions i alguns governs controlen les comunicacions (xarxes socials), l’economia (mercats cada vegada més opacs) i ara l’energia (el control del que queda de petroli i gas). Som il·lusos.

Potser els que tinguin certa edat poden relativitzar-ho, però els que tenim gent jove propera a la qual estimem, aplaudir això, és alegrar-se de la condemna del seu futur a casa nostra segons què passi a l’altra banda del món.