Xips made in Empordà

Hi ha notícies que no expliquen només un projecte: interpel·len un territori. La proposta de situar un hub de semiconductors entre Vilamalla i el Far d’Empordà, recollida per EMPORDÀ, n’és una. No és només una fàbrica de tecnologia, és una pregunta de fons: volem continuar sent perifèria logística o aspirar a ser node estratègic d’Europa?

Durant anys, l’Alt Empordà ha viscut d’una combinació coneguda —turisme, serveis, agroalimentari— amb una logística creixent a l’ombra de l’AP-7 i del corredor ferroviari. El projecte de FabCat eleva el debat: sobirania tecnològica, reindustrialització. Paraules majors, sí. Però també un enfocament realista: no es promet el xip més avançat, sinó capacitat productiva essencial per a l’automoció i la indústria europea.

"Europa mobilitza inversions massives per recuperar producció de xips. Si el sud de França avança i nosaltres dubtem eternament, la finestra es tancarà"

El paral·lelisme amb el Mobile és inevitable. Quan va començar a Barcelona, va generar recels: dependència d’un esdeveniment, economia de quatre dies, impacte limitat. Amb el temps, ha deixat molt més que ingressos: ecosistema, talent i projecció internacional. La lliçó és clara: les grans apostes tecnològiques no es jutgen en un any, sinó en la capacitat de crear xarxa.

Aquí, però, no parlem d’un congrés, sinó de sòl, energia, aigua i planificació. La prudència municipal és obligada. Però Europa mobilitza inversions massives per recuperar producció de xips. Si el sud de França avança i nosaltres dubtem eternament, la finestra es tancarà.

La clau no és dir «sí» o «no», sinó fixar condicions: garanties ambientals, ocupació qualificada, connexió amb l’FP i la universitat, i suport explícit institucional. La diferència entre miratge i oportunitat és aquesta: ambició amb rigor.