'Therians'

Tradicionalment, quan et deien que eres un animal, era per posar en relleu algun dels teus excessos, cosa que s’escapava del que entendríem com a natural de la condició humana. I encara que a aquell a qui batejaven així li pogués fer il·lusió — fet que solia demostrar com n’era, d’animal — queda clar que no solia ser mai per emfatitzar-ne la intel·ligència, la capacitat d’argumentació o el diàleg, sinó més aviat per posar l’accent en la desmesura.

Eren temps en què els animals eren considerats éssers de segona, que òbviament et podies arribar a estimar, sobretot a gossos i gats, principals companys de vida, però sempre sota la premissa que hi havia una diferència de tracte entre les condicions de vida dels humans i les seves mascotes, acostumats per exemple a dormir a estances secundàries o directament a defora i als qui s’alimentava bàsicament amb restes dels nostres menjars o productes de segona categoria.

Amb el temps, la consideració cap a les bèsties va anar evolucionant, millorant-los les condicions de vida i tractant-los amb més humanitat i estima, aspectes gens menyspreables que posen de manifest l’avenç de la cultura de la sensibilitat que hem anat adquirint els bípedes.

"Veiem com una colla de persones autoanomenades 'therians' es mimetitzen tant amb alguns animals que han decidit comportar-se com si ho fossin"

Fins a arribar als nostres dies en els quals, tal volta, l’assumpte se’ns n’ha anat de les mans. És veritat que darrerament assistíem a conductes, si menys no curioses, que ens posaven sobre la pista que alguna cosa estava passant entre humans i animals. S’apreciava que el tram que habitualment els separava s’anava escurçant i començàvem a veure que alguns amos — amb perdó, però mentre no es demostri el contrari els animals encara tenen amos — els compraven productes gurmet, es gastaven autèntiques fortunes en perruqueries o els vestien amb peces de roba a l’última moda. I comprovàvem com allò que inicialment semblaven excentricitats anava in crescendo, ves a saber si també ajudat per la condició d’unes noves generacions que tenen pocs fills o no en tenen.

Ens toca encetar i encarar una nova etapa, excitant, diferent, possiblement preocupant. Veiem com una colla de persones autoanomenades 'therians' es mimetitzen tant amb alguns animals que han decidit comportar-se com si ho fossin. No n’hi ha prou amb identificar-se amb un animal preferit, tenir un esperit salvatge, o ser fan del calendari xinès. Tampoc amb córrer com una gasela, ser viu com una mostela o atipar-se com un porc. Hem cargolat una mica més la rosca perquè ara el que mola són experiències immersives. De moment a Figueres s’amaguen, però segur que existeixen. Benvinguts al zoo urbà!