Alarmats per les ES-Alert? Sí, però no

Arran dels temporals de ventades i pluges de fa uns dies i altres episodis que s’han succeït recentment, ha emergit a la demarcació de Girona una certa crítica per l’ús indiscriminat per a tot Catalunya de les alertes, sense diferenciar territori amb risc extrem, amb baix risc o sense risc. També en altres sectors es comença a expressar una certa crítica per l’ús massa recurrent d’aquesta alerta que pot acabar provocant una relativització del risc. A això se li podria sumar, les recents advertències i suggeriments a estar preparats per alguna emergència amb un kit de supervivència, que, per cert, també ha tingut les seves crítiques per com s’ha presentat frívolament en diferents ocasions.

El que hauria de preocupar a tots aquests que fan crítica sobre les ES-Alert és que aquest dispositiu apel·la i s’orienta sobretot a l’autoprotecció individual, però no pot substituir la protecció civil col·lectiva, o sigui, els plans d’emergència de protecció civil que totes les institucions haurien de tenir en vigor

La qüestió és que realment ambdues línies de prevenció de riscos podrien ser millorables, però hi ha una qüestió de fons que es passa per alt en ambdós casos, i és que si la crítica que es fa és des de la política o el desgast interessat del Govern (o dels governs) i de forma superficial, el remei pot ser pitjor que la malaltia, provocant un descrèdit perillós d’aquestes mesures.

El que hauria de preocupar a tots aquests que fan crítica sobre les ES-Alert sobretot (el kit de supervivència, tant de bo no sigui urgent ara analitzar-lo), és que aquest dispositiu apel·la i s’orienta sobretot a l’autoprotecció individual, que ja està bé, però que no resol el problema de fons i més important, i és que no pot substituir la protecció civil col·lectiva, o sigui els plans d’emergència de protecció civil que totes les institucions, especialment ajuntaments, haurien de tenir en vigor. I que no pocs ajuntaments de la demarcació de Girona, o no tenen encara, o els tenen caducats. Els percentatges del 60%, cert, inferiors al 75% del País Valencià, clamen al cel fa anys. Que això sigui quelcom general i afecti molts ajuntaments de Catalunya, no és motiu per no treballar, uns per endegar-los d’una punyetera vegada (amb perdó), altres per posar sancions, si a final d’any no els tenen (són molts anys, on s’han succeït governs de la Generalitat i locals) i altres per denunciar-ho, però on s’ha de fer, i no a cartes al director o a les xarxes socials. És molt greu, que les ES-Alert estiguin substituint l’absència de plans d’emergència de protecció civil, plans que –amb recursos, logística, bans, personal, maquinària i sensors– haurien d’estar-se desplegant simultàniament, o millor abans d’una ES-Alert. Com en el cas de la desinversió de Rodalies portem molt endarreriment i una proporció de despesa abismal similar a la de l’AVE i Rodalies (polítiques de mitigació del canvi climàtic 10, polítiques d’adaptació 1).