Opinió

Periodista
La ministra i el 'Cara al sol'

La ministra Elma Saiz. / Ricardo Rubio - Europa Press
Un té la impressió que ens governa gent que viu fora d’aquest món, o potser són alienígenes que habiten entre nosaltres. No recordo quina ministra –totes em semblen iguals, és a dir, prescindibles, i en això s’ha assolit la igualtat de gènere, els seus col·legues masculins ho són en la mateixa mesura– va argumentar que una de les raons per desclassificar els papers del 23F és que els joves deixin de cantar el Cara al sol pels carrers. Ho tenen clar.
Potser la ministra hauria de canviar de barri i anar-se’n a viure a un de tranquil, al meu per exemple, on mai hem tingut una veïna amb compte corrent de ministra i on, a tot estirar, es canten nadales. O podria afinar més l’oïda. El que canten avui dia els joves no són himnes anyencs i avorrits, sinó reggaeton; segurament la ministra està confonent el Me porto bonito, de Bad Bunny, quan fraseja "Mami, sube algo, dame contenido, ese culo súbelo más seguido", amb el Cara al sol, quan diu "arriba escuadras a vencer, que en España empieza a amanecer". Al cap i a la fi, en un cas i en l’altre es tracta d’elevar, i no li demanarem a una ministra que distingeixi un cul d’una esquadra, bastant té de no equivocar-se en votar.
Pensar que desclassificant papers del franquisme els joves es tornaran d’esquerres, feministes, animalistes, vegans i ciclistes, denota no haver tingut fills i, pitjor encara, denota no haver sigut mai jove. Als joves els interessa tant el que va passar fa 50 anys com m’interessava a mi a la seva edat: res. És com si, en els anys 70 del segle passat, el govern de torn –és a dir, Franco– hagués desclassificat papers dels anys 20 perquè els llavors estudiants ens adonéssim de com de lletja va ser la dictadura de Primo de Rivera comparada amb la de Franco i deixéssim de cantar pels carrers "tápame, tápame, tápame, que estoy mojada", com Lilian de Celis.
Riuríem, és clar. El mateix que riuen avui els joves d’una ministra que quan sent cantar "Mami, ¿qué rollito primavera?" entén "volverá a reír la primavera" i es posa a desclassificar documents per educar-los com cal. Pobreta.
Subscriu-te per seguir llegint
- La Seguretat Social es posa seriosa: obliga a retornar la pensió als jubilats que treballin sense avisar
- Joan Dausà: 'Quan vaig veure Rosalía fent el confessionari, em vaig dir 'bravo!'
- Rafa Domínguez, jubilat: 'D'una pensió de 740 euros me n'han tret 81 de cop
- El consell d'un metge: 'Menjar sardines és de les millors coses que pots fer pel teu cervell
- La història de Joan Vinyes, el capellà de l'Escala que va penjar els hàbits per amor en plena postguerra
- Dones al mar del Cap de Creus: Elena Manera i Pat Bros expliquen la seva lluita al timó d'un ofici en perill d'extinció
- Guadalupe, restauradora de mobles antics: 'Les deixalles d'alguns són els meus tresors
- Mossegades, esgarrapades, coces, banyades, estrès... els veterinaris volen ser declarats una professió de risc