Matar mosques a canonades

La mesura anunciada pel president Sánchez de prohibir l’accés a les xarxes socials dels menors de 16 anys, sembla d’entrada molt raonable i necessària. I més per a mi, que ja el 2009 feia xerrades i tallers sobre l’impacte de les xarxes socials, i per un ús crític i selectiu. Però ara em resulta una mesura que arriba tard i malament. Més enllà que es pugui aprofitar per desviar l’atenció sobre altres problemes i provocar polarització, com si no en tinguéssim prou, ja que segurament aquest any serem el país més polaritzat del món, segons dos prestigiosos informes, un de l’Agència Reuters i l’altre del Global Econòmic Fòrum. Tot i que intenta combatre, he de pensar amb bona intenció, dos fets, que poden preocupar el Govern, com són la penetració de l’extrema dreta via mòbils en els adolescents i la manipulació d’algoritmes de les plataformes per provocar addicció.

Però això és massa simple, perquè el creixement de l’extrema dreta és per causes més profundes, estructurals i locals també (que no es volen reconèixer) i els algoritmes i el negoci monumental al voltant de les xarxes durant anys afectant a tota la societat, ha sigut promogut i beneït per totes les institucions i governs, inclòs l’actual. Ara el mal ja està fet. I es continua fent. Potser podríem analitzar què ha passat i continuarà passant amb els joves de 16 a 25 (índexs de suïcidis més alts d’Europa) o amb els de 25-35, la generació més «formada» de la història, la menys emancipada i la més sobrera, això sí, digitalitzada.

"Potser podríem analitzar què ha passat i continuarà passant amb els joves de 16 a 25 (índexs de suïcidis més alts d’Europa) o amb els de 25-35, la generació més «formada» de la història, la menys emancipada i la més sobrera, això sí, digitalitzada"

Si un cas, el que s’hauria de prohibir és la penetració de les plataformes en «origen» al nostre espai digital. I no anar al consumidor final. És com la regulació sobre els plàstics, que no es fa perseguint i aplicant el principi de precaució a les empreses químiques. Ja fa molts anys, i ara tampoc en aquesta mesura, hi ha res encaminat a voler aplicar el principi de precaució sobre l’impacte d’aquestes tecnologies sobre la salut i el medi ambient.

Per tant, el que pot provocar és més efectes perversos, lluny de solucions proactives i pedagògiques de cara a una adolescència (i joventut) més crítica, sense necessitat de xarxes, i amb més vincles. Per altra banda, hem sigut i som líders europeus en fomentar mòbils, tauletes, smartphones, aplicacions, xarxes socials, IA, etc. No es pot fomentar amb una mà una cosa i amb l’altra, la contrària. Molt al meu pesar, serà un nyap, i més si els infants als 8-9 anys poden continuar tenint o utilitzant mòbil. I la responsabilitat no la podem traslladar ni als pares, ni a les escoles.