Alertes meteorològiques i realitat empordanesa

El passat dia 11, en rebre l'alerta generalitzada per ventades a tot Catalunya, vaig considerar oportú contrastar la previsió amb professionals del nostre territori acostumats a treballar cada dia amb el vent: un patró del port de Roses i un regatista experimentat del Club Nàutic.

A l'Alt Empordà convivim històricament amb la tramuntana. Forma part del nostre paisatge, de la nostra economia i del nostre caràcter. Precisament per això sabem diferenciar entre un episodi extraordinari i una situació que, tot i ser intensa, entra dins la normalitat climàtica habitual. Les valoracions que vaig recollir coincidien: els llindars anunciats no semblaven correspondre, al nostre territori, a una situació excepcional. Partint sempre d'un principi irrenunciable —la seguretat de les persones és prioritària— vaig difondre l'alerta per prudència. Tanmateix, també vaig expressar dubtes sobre si l'aplicació homogènia de la mesura s'ajustava adequadament a totes les comarques.

Els fets del dia 12 han evidenciat que, a l'Empordà, no es van produir afectacions significatives, mentre que en altres zones del país sí que hi va haver incidències. Aquesta situació obre una reflexió tècnica que considero legítima: disposant avui de models meteorològics d'alta resolució, sistemes de predicció avançats i capacitat d'anàlisi territorial detallada, potser caldria aprofundir en la sectorització operativa de les alertes. Quan una alerta comporta la suspensió d'activitats educatives, ajornament d'intervencions sanitàries no urgents o alteracions laborals, l'impacte social és real. Per això la proporcionalitat i l'ajust territorial esdevenen factors clau en la gestió pública del risc.

No es tracta de qüestionar els criteris tècnics ni la necessitat de prudència. Es tracta de millorar l'afinament dels protocols perquè responguin amb la màxima precisió possible a la realitat específica de cada territori. La protecció civil és essencial. La seva credibilitat també depèn de l'adequació entre previsió i resultat.

El debat ha de ser tècnic, serè i constructiu.