Entre la fragilitat i la perseverança

A Figueres hi ha una sensació, gairebé ambiental, que alguna cosa s’ha trencat. No és només la percepció que tanquen botigues: és la impressió que el centre perd pols, que els hàbits de consum s’han desplaçat i que la ciutat ja no juga amb les mateixes cartes. Aquesta percepció, real o amplificada, s’ha convertit en estat d’ànim. I aquests, quan s’instal·len, acaben condicionant decisions.

Els canvis són evidents. Comprem més fora, més lluny i més ràpid. El comerç digital ha modificat expectatives de preu, immediatesa i comoditat. A tot això s’hi sumen factors locals, alguns estructurals i d’altres fruit d’errors propis i aliens: decisions del sector, rigideses en horaris i formats, polítiques públiques sovint reactives i una administració que no sempre ha sabut anticipar ni acompanyar els canvis. El resultat és evident.

"El futur de Figueres no depèn només dels canvis globals, sinó de com s’afronten localment, amb autocrítica i decisions compartides"

Aquest context alimenta un relat fàcilment pessimista. Però la recent Nit del Comerç ha visibilitzat matisos necessaris. Allà hem vist establiments de 25 a 140 anys de trajectòria. Negocis que han superat pandèmies, guerres, racionaments, crisis i recessions financeres. I continuen oberts. No és casualitat ni heroisme. És perseverança, capacitat d’adaptació i lectura del context. Han sabut canviar sense trencar, innovar sense perdre identitat i entendre que el comerç és servei, vincle i confiança.

En un entorn dominat pel discurs de la fragilitat, aquests establiments deixen una lliçó: el futur de Figueres no depèn només dels canvis globals, sinó de com s’afronten localment, amb autocrítica i decisions compartides. La Nit del Comerç hauria de servir, sobretot, per aprendre a corregir errors i construir futur.