La sort de ser un club petit

Acudeixo puntualment a la meva cita articulística anual amb el Girona de futbol. Aquesta vegada no per associar-lo amb la tradicional rivalitat amb la nostrada UEF avui sense lògica — és més, darrerament la comparativa ja era del Figueres contra altres equips empordanesos però ara ja ni això té cabuda— sinó més aviat per allò que avui es diu «posar en valor» la importància de tenir un equip de les comarques gironines a la primera divisió.

Perquè tot i admetre que la lliga espanyola no té res a veure amb la Premier League anglesa pel que fa a diners, inversions i fitxatges, i sent conscient que enguany el Girona va per la seva quarta temporada consecutiva a la La Liga gràcies precisament a un club britànic, concretament el Manchester City, qui cada temporada el nodreix d’alguns jugadors, és un gran privilegi per als amants del futbol poder gaudir d’aquest espectacle a mitja hora de casa.

I sense entrar en comparatives entre equips gironins —quina nostàlgia d’aquells temps en què la preponderància es dirimia entre Figueres i Palamós — i acceptant d’un temps cap aquí que els meus fills em titllin de tirar cap a on bufa el vent quan em preocupo per la sort de l’equip de la capital de província, insisteixo en la gran sort que significa tenir aquest club tan a prop.

"Suposo que el fet de ser un club modest no ajuda massa a somiar en millors fites, però com a mínim sí que atorga grans avantatges"

El Girona és encara un club petit i imagino que li serà difícil mantenir-se molt temps a l’elit del futbol. La permanència a la màxima categoria està cada any més cara i un club amb una massa social tan escassa i amb un estadi tan reduït sembla que té bastants números per caure al pou de la segona divisió o més avall. Per això considero que té tant mèrit poder aguantar el tipus i veure-se-les contra el Barça, el Madrid i altres grans equips. O la proesa que va significar poder jugar una primera ronda de Champions la temporada passada, que va ser flor d’un dia, però que alguns encara la guardem a les retines amb l’esperança de poder explicar la batalleta si algun dia arriba descendència d’aquests que ara em critiquen.

Suposo que el fet de ser un club modest no ajuda massa a somiar en millors fites, però com a mínim sí que atorga grans avantatges. D’entrada, el preu de les entrades, molt més barat que el dels grans clubs. Així com el de poder gaudir d’una òptima visió del partit des de qualsevol seient en el qual estiguis ubicat. I si no us ho creieu aneu a la tercera graderia del Bernabeu o del Camp Nou si algun dia l’acaben, i compareu les diminutes puces anomenades futbolistes que es poden veure des d’allà amb el luxe que suposa la contemplació del rectangle de joc a Montilivi.