Si a l’Empordà, terra de bon peix, decreix el consum, el problema no és el mar, el problema és el sistema

A l’Empordà, terra de bon peix, de mariners, de ports, de llotges i de peixateries de tota la vida, el consum de peix baixa. I quan això passa, alguna cosa no quadra.

No parlem d’un producte qualsevol. Parlem d’un aliment que és salut, que forma part de la dieta mediterrània, que recomanen metges i nutricionistes i que, a més, és més assequible que moltes carns.

I tot i així, en mengem menys.Si menjar peix és fer salut, si tenim el mar a tocar, si sabem pescar, vendre i cuinar peix com en pocs llocs del país, què està fallant?

Ens volen fer creure que el problema és la gent. Que no sap cuinar-lo. Que ha canviat d’hàbits.No ens enganyem.El problema és que hem creat un sistema que desorienta el consumidor, castiga el productor i no defensa el producte. Un sistema ple de normes, avisos, contradiccions i burocràcia que acaba convertint el peix en un aliment complicat, quan en realitat hauria de ser el més natural del món.

Al pescador se li exigeix cada vegada més. Al sector se’l controla, se’l limita i se’l qüestiona. Però no s’educa, no s’explica ni es promou el valor real del peix.

Parlem molt de sostenibilitat, però poc de viabilitat. I sense viabilitat no hi ha futur. Ni per al pescador, ni per al territori, ni per a la nostra alimentació. Defensar el peix no és mirar enrere. És defensar economia local, salut pública i sentit comú.

Per això ho dic tal com raja: si a l’Empordà, terra de bon peix, decreix el consum, el problema no és el mar, el problema és el sistema.

I quan el sistema falla en allò essencial, cal dir-ho clar. Sense por. Tal com raja.