Camaleons a l’Alt Empordà

Calma, és un dir, no és una nova espècie invasora. A l’anterior entrega parlava de la "inundació" informativa trumpista que estem patint. Això a escala global. Però com l’ona reaccionària també té la seva expressió a escala local, avui comentaré el que estic observant a l’Alt Empordà (i tot s’ha de dir, a altres indrets, on l’extrema dreta farà forat).

Ja fa uns dos mesos vaig publicar aquí una columna amb el títol "Marine Le Pen a l’Alt Empordà"; doncs sembla que ha sigut llegida per alguns polítics que han posat la seva barba a remullar, ja que deuen donar per bona la meva prospectiva, que segur no és tan bona com la dels mateixos estudis demoscòpics dels partits (no els que surten en premsa).

Com fan el centredreta i dreta europea aquests darrers anys, que han anat assumint tesis de la dreta extrema i populista, aquí comença a haver-hi moviments també encaminats a anar modulant el discurs, la narrativa, l’estratègia, de forma gradual (falta encara un any i escaig per les municipals) cap a posicions no tan centrades com abans, sinó més cap a la dreta, això sí, de forma molt amable, quasi apolítica, com si no estiguessin fent política.

Realment uns artistes del màrqueting polític, de fet, fer un discurs apolític, sent un polític en actiu, no és ni més ni menys que el que fa l’extrema dreta. O sigui populisme del bo o com deia Franco: "Haga como yo, no se meta en política".

"Malgrat les tranquil·les aigües que corren per l’Alt Empordà, alguna cosa s’està movent en el tauler polític, de forma molt subtil encara i estratègica (l’estratègia de l’aranya?)"

Doncs això és el que estic detectant, el que vol dir, que malgrat les tranquil·les aigües que corren per l’Alt Empordà, en algun cas molt estancades (i aquest és el problema), alguna cosa s’està movent en el tauler polític, de forma molt subtil encara i estratègica (l’estratègia de l’aranya?).

Compta que el camí més fàcil per a alguns, veient que el "vaixell" es pot enfonsar (l’establishment local), no és abandonar-lo com fan les rates o advertir del perill com fan els valents, sinó tornar-se camaleons, per intentar que el naufragi no els afecti. Però és un càlcul innocent. Està demostrat repetidament i es pot comprovar arreu, que la gent prefereix l’original a la còpia.

Per tant, jo recomanaria a aquests polítics, que siguin ells mateixos, diguin el que pensen i facin el que diuen (no com els maçons), perquè en aquests moments de la pel·lícula, la gent ja sap de què va el populisme.

Potser seria bo que facin com al Baix Empordà, on el dia 31 de gener es va presentar a Gualta, de la mà del bufet d’Emili Cuatrecasas i del grup d’empresaris "Petit Comitè Empordà", Sílvia Orriols, líder d’Aliança Catalana.