Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Opinió

Llicenciada en Filologia catalana |

Els alumnes de La Bressola visiten Figueres

Els accents i la manera d’expressar-se seran diferents, però la llengua és una: el català

Els alumnes de La Bressola amb els gegants de Figueres.

Els alumnes de La Bressola amb els gegants de Figueres. / Instagram de La Bressola

Aquesta setmana passada, les classes de Cicle 2 de La Bressola de Sant Esteve, que correspon a primer i segon de primària, van passar el dia a Figueres. Al matí, varen veure l’obra de teatre Joan sense mòbil, que és una proposta teatral per a cicle inicial i mitjà de primària que combina humor, emoció i reflexió. Una història amb la qual l’alumnat va riure... i pensar. A la tarda, l’Associació Gegantera de Figueres va obrir les portes per acollir la mainada amb els seus gegants, capgrossos i altres bèsties. Aquest any el projecte en comú de les escoles de primària i els instituts de secundària és "La Festa Major de La Bressola".

La Bressola és una xarxa d’escoles associatives immersives que té com a objectiu la recuperació de la llengua i cultura catalanes a la Catalunya del Nord. L’ensenyament que donen als alumnes prové del sistema d’immersió lingüística que permet vehicular el català com a llengua de vida de l’escola, una llengua compartida entre els alumnes i els mestres en plena naturalitat. El català no és només la llengua de l’aula, sinó també del pati, la cantina, el bus de l’escola o de les sortides, per exemple.

"A l’altra banda dels Pirineus, per a la majoria, hi ha França o Espanya. Ens oblidem que el que trobem és la Catalunya esquinçada pel Tractat dels Pirineus de 1659, quan Espanya i França es varen repartir Catalunya"

És interessant aquesta proposta perquè a part de veure una obra de teatre i conèixer el bestiari típic de Figueres, aquests alumnes han tingut l’oportunitat de visitar la capital de l’Alt Empordà i sentir parlar català a l’altra banda dels Pirineus. Després del Tractat de Schengen, nom que rep el conjunt de convenis que estableixen i regulen la lliure circulació de béns, serveis i persones de la Unió Europea, teòricament, no hi ha fronteres, però, en realitat, continua havent-hi fronteres físiques i mentals. A l’altra banda dels Pirineus, per a la majoria, hi ha França o Espanya. Ens oblidem que el que trobem és la Catalunya esquinçada pel Tractat dels Pirineus de 1659, quan Espanya i França es varen repartir Catalunya.

Els alumnes de la Catalunya del Nord necessiten copsar que hi ha una societat que desenvolupa les activitats diàries en català i no només a les aules i al pati. Per als alumnes d’aquí també seria molt interessant veure que a l’altre costat de l’Albera també hi ha alumnes que estudien en català. Els accents i la manera d’expressar-se seran diferents, però la llengua és una: el català. Caldria poder interactuar molt més amb aquesta xarxa d’escoles i els municipis de l’altre costat de l’Albera.

Tracking Pixel Contents