En la mort de Josep Caixàs, exalcade de Lladó

Estimat Josep, saps, avui dia del teu comiat, he sortit de l’Escala amb una tramuntana forta i freda, però en acostar-me a Lladó el paisatge era fet silenci, com si al vent hagués volgut respectar aquest dia. Darrere els serrats i a dalt a la dreta de la Mare de Déu del Mont, el teu santuari, apareixia solemne "la magnòlia blanca" de Verdaguer el nostre pare Canigó, donant un bell contrast amb les daurades pedres de la prominent església de Santa Maria. Ja a baix a la plaça, sols s’escoltaven les passes de la gent anant cap a la sala de Sant Joan, on estaves de cos present, lloc on com a alcalde vas restaurar, entre molts altres llocs del poble. Qui ens ho hagués dit, el dia que vas invitar-me a fer aquí mateix una exposició meva. Ara és la família i tants amics vinguts d’arreu, estan aquí per donar-te l’últim adeu.

I en aquest lloc, em dona per fer una profunda reflexió, sobre el nostre íntim arrelament familiar, tu casat amb la meva cosina Elisa Bustins Roura, de Sant Pere Pescador, allà al mas Bustins, ara dins el parc dels aiguamolls de l’Empordà. Com recordo aquells meus vuit anys. La meva mare acabada de morir, amb això el pare em dugué a passar l’estiu del 1952 amb la seva germana Carmeta, a tal jo canvies d’aires del meu poble de Sant Miquel de Campmajor, ficat allà entre muntanyes. Saps Josep, aquells mesos van ser els més feliços de la meva infantesa, amb la teva dona Elisa, la Catalina i en Francisco, i els oncles Miquel i Carmeta. Aquell fou el meu destí cap a l’Empordà, perquè jo en aquella curta edat, ja era conscient d’estar en un lloc diferent, quan li deia a la meva tia, "Aquí sí que m’agrada de viure, perquè les muntanyes són lluny, i no em fan mal els ulls".

Dins el temple de Santa Maria hi estava tot el poble de Lladó, el senyor rector en l'homilia, a més de l’evangeli, va descriure tota la teva personalitat, i fets dels 24 anys que vas ser alcalde, on vas aportar tantes millores al poble, va ser un no parar, com per exemple, portar l’aigua potable.

El teu fill Joan Maria va descriure de manera admirable i a manera poètica, tot el teu gran llegat familiar i com a alcalde. I amb un punt final molt emotiu, on els quatre alcaldes haguts després de tu, van pujar plegats a peu d’altar. Joan Fàbregas, Joaquim Tremoleda, Carles Ramonet i Jordi Puig, actual alcalde, va parlar en nom de tots, fent un homenatge cap a tu d’agraïment, per tant, i de la teva profunda petjada deixada al cor del teu estimat poble de Lladó.

Ja en el cementiri, sota aquells imponents xiprers, descanses al costat d’amics meus i reconeguts pintors, Lluís Vayreda, Moisès Sidrac, l’històric Marià Llavanera i en especial com no, la poetessa de l’Empordà, Montserrat Vayreda, recordada, valorada, i estimada per tothom.

• Lluís Roura és pintor i cosí de Josep Caixàs.