AP-7: una autopista per repensar

El col·lapse de Rodalies i l’accident, amb més de 40 morts, d’un tren d’alta velocitat a Còrdova han posat la infraestructura ferroviària en el punt de mira. I, a manca de trens, queda la carretera. Per a la gent que va a treballar o a estudiar i, amb encara menys alternatives ferroviàries, per al transport de mercaderies. I a l’Empordà quan es parla de carreteres, sempre caurem allà mateix: a l’autopista AP-7. Lliure de pagament, però envellida, col·lapsada i, sobretot, extremadament perillosa d’ençà que l’any 2021 es van desmuntar els peatges i tots, absolutament tots, els camions que van o venen d’Europa conviuen amb els turismes en una via on, sense xifres oficials, sembla clar que fa anys, com a Rodalies, paga la manca d’inversió en manteniment i conservació. Un reportatge de David López Frias detalla els "més de cent desperfectes a l’asfalt" en una via que, des que està lliure de pagament, ha augmentat un 70% el seu trànsit. I al capdavant d’aquest deteriorament, el tram altempordanès de l’AP-7. Just, travessar la frontera a la Jonquera.

"La comparació entre les dues vies resulta sagnant. El ferm de l’Autoroute 9 (A-9), l’autopista francesa (de peatge) que entronca amb l’AP-7, és impecable. Quan es travessa a territori espanyol, l’asfalt es converteix en una amalgama de pedaços de diverses tonalitats de gris". El text de López Frias no és cap sorpresa per qui coneix un tram d’autopista pel qual passen, al voltant de 15.000 camions diaris. La solució? Convertir, de  nou, l’AP-7 en una via de pagament? El dubte és si això seria una solució o un problema més gros, comptant que molts transportistes són autònoms o conductors d’empreses petites, el cost econòmics els podria acabar expulsant de l’AP-7 cap a vies alternatives. És a dir, a una N-II que es convertiria literalment en una ratera per als camions i en un caos per a la resta.