Obrim el Teatre de Roses?

Un dels grans reptes de qualsevol responsable de la programació del Teatre Municipal de Roses és trobar un equilibri real entre sensibilitats i maneres d’entendre la cultura que conviuen al municipi. Precisament per això, quan es presenta una nova temporada, la pregunta no hauria de ser només què s'hi programa, sinó quina visió cultural es vol impulsar i quin tipus Roses cultural es vol enfortir des de l’escena. Em va sorprendre molt la nova programació presentada aquest gener, i constatar-hi la manca de varietat i solidesa. Dona la sensació que és un cúmul de títols sense coherència i amb obres consolidades que ja funcionen arreu i sense risc creatiu.

En un teatre municipal és totalment legítim programar-hi espectacles que assegurin el públic i omplin la sala, però aquesta no pot ser l’única brúixola perquè pot arribar a convertir-se en merament un espai d'exposició i no de descoberta. És potser eficient, però culturalment poc transformador. Per això penso que cal apostar per la dansa contemporània, música en directe amb criteri, circ de creació, noves dramatúrgies o propostes híbrides que dialoguin amb els llenguatges del present. Sense oblidar el vincle amb el territori.

Activar més que no pas importar

Un teatre municipal no hauria de limitar-se a “importar” programació, sinó a activar-la. Això vol dir donar espai al talent local i comarcal, teixir aliances estables, impulsar coproduccions o residències, i convertir l’equipament en una plataforma que faci créixer creadors i públics. Sense aquesta dimensió, el Teatre Municipal corre el risc de ser només un contenidor on passen coses, però no un motor cultural que construeix comunitat. 

Les sales buides i els despatxos del pis de dalt del Teatre haurien de deixar de ser espais tancats i passar a ser aparadors i tallers: llocs d'assaig, residències, laboratoris amb joves i amateurs, trobades amb professionals, processos oberts al públic. Fer del teatre un edifici ple de vida —i no només una sala que s'obre quan hi ha funció— és, en el fons, la manera més efectiva d’enfortir una cultura municipal amb arrels.