Opinió
Rodalies
És un servei públic que ha de continuar essent públic, a banda d’eficient i a l’abast de tothom
Un tren de Rodalies, a tocar de l'estació de Figueres. / Empordà
He estat usuari de les rodalies, especialment la del recorregut des de Barcelona a Figueres i viceversa de manera continuada més o menys des de 1993; de fet n’era usuari molt abans, quan acompanyava el meu pare a una Barcelona molt més provinciana, menys vistosa, preolímpica i força més autèntica. En tots aquests anys el comú denominador eren trens envellits, problemes a la xarxa ferroviària i demores variades per variats motius.
A Figueres, per exemple, tenim un problema amb el pas a nivell des de 1877 i està igual ara que quan es va inaugurar l’estació; un problema està en camí solució, polèmica, però haurem esperat més de 150 anys per fer-ho.
Aquests dies el sistema, els maquinistes i fins i tot el Govern de la Generalitat han dit prou, demanant la no circulació de trens fins que la xarxa sigui segura. Mentre escric aquest article sembla que es reprèn el servei amb la gratuïtat del bitllet durant un mes. A veure aquesta represa com anirà; malauradament tinc poques esperances.
Escrivia el director d’aquest setmanari fa poc que es combat a l’extrema dreta amb bona gestió, i penso que té raó; i lligo aquest raonament amb un altre de l’escriptor Javier Cercas que afirma que el polític, en tant que gestor públic, ha de tenir un perfil discret, prudent i que busqui l’eficiència en allò que fa. Tot faria pensar que tenim la recepta màgica però, ves a saber perquè, la seva aplicació no convenç.
El servei de Rodalies és l’exemple que ens pot fer entendre el tot. És un dels elements vertebradors del territori, és rellevant per connectar el país i, a més, és un servei públic que ha de continuar essent públic, a banda d’eficient i a l’abast de tothom. Malauradament és l’arma llancívola permanent del debat polític català i espanyol, està en boca de tothom però el servei és similar a quan jo era petit, o pitjor. Tothom diu la seva amb l’autoritat d’un tuit però moltes de les solucions que es donen estan molt lluny de la realitat. A voltes, per desgràcia, tot sembla massa lluny de la realitat.
Subscriu-te per seguir llegint
- La plaça més bonica d’Espanya és la que Unamuno va anomenar “el saló més bell d’Europa”: una obra mestra del barroc espanyol de pedra daurada i declarada Patrimoni de la Humanitat
- Mercè Donat: 'La gent gran de Cadaqués són un exemple de fortalesa
- Julia Otero explica la seva rutina després del càncer: 'Em llevo a les 5 del matí i cada dia camino 8 quilòmetres
- L'avís d'un advocat: 'Els pagaments en efectiu estan limitats per llei a Espanya, i la quantitat ha canviat
- Guillem Segura, alcalde de Siurana d'Empordà: "Ens preocupa el creixement del Logis pels impactes ambientals i socials"
- Vull expressar el meu sincer agraïment a tot l’equip de l’Hospital de Figueres per la seva excel·lent professionalitat i dedicació
- Els agents dels Mossos cobraran 4.000 euros més anuals i tindran més vacances
- Xavi Torres, periodista esportiu: 'La Masia és la principal marca que té el Barça arreu del món
