Discriminació lingüística en una botiga de Figueres: “No demanava cap privilegi, només ser atesa en la llengua oficial i pròpia del país”

Considero necessari exposar una situació viscuda recentment en una coneguda botiga de torrons de la meva població (Figueres), que il·lustra un tracte lingüístic que massa sovint patim els catalanoparlants. Mentre esperava el meu torn, la dependenta atenia uns clients francesos amb un francès impecable, oferint-los explicacions detallades i un servei acurat. Em va semblar un gest professional i del tot lloable.

Tanmateix, quan em va tocar a mi, tot i que el tracte va ser correcte, la dependenta no va utilitzar en cap moment el català. El més sorprenent és que, quan li vaig preguntar si parlava la llengua, em va respondre diverses vegades —en castellà— que sí, que la parlava. Malgrat aquesta afirmació, no li vaig sentir ni una sola paraula en català. La situació em va generar desconcert i una sensació evident de manca de respecte: no demanava cap privilegi, només ser atesa en la llengua oficial i pròpia del país, tal com estableix la normativa vigent.

Arran d’això, vaig enviar un correu a l’empresa per explicar el cas i demanar algun aclariment sobre el fet que es tracti millor els clients estrangers que els locals. Tot i que la compra es va fer abans del passat Nadal i vaig contactar-hi l’endemà, a hores d’ara —ja passades les festes— no he rebut cap resposta. El silenci empresarial, en aquests casos, no fa més que agreujar la sensació de desatenció.

No és un debat menor. La normalitat lingüística és una qüestió de respecte als consumidors i de compliment de la legalitat. Situacions com aquesta mereixen ser conegudes i debatudes, perquè afecten directament la dignitat de qui simplement vol viure amb naturalitat en la seva llengua.