La gorra vermella de Trump

L’estratègia de comunicació del Govern Trump anomenada "inundar la zona" i l’allargada ombra que projecta la seva gorra supremacista i militarista a tot el món, és molt (massa) amplificada pels mitjans. Més enllà que aquest monumental narcisista faci rodes de premsa diàries, comença a ser preocupant el seguidisme que se li fa aquí, matí, tarda i nit. És cert que estan influint molt les seves polítiques, ingerències colpistes, discursos d’odi i suport a moviments reaccionaris i d’extrema dreta, però no tot s’explica amb aquesta narrativa que, si l’acceptem, és perquè aquí se li està donant molta corda, fent-li el joc a la seva estratègia d'"inundar la zona" (flood the zone) claríssima i reconeguda estratègia política destinada a saturar els mitjans de comunicació i les agències de notícies, sepultar altres fonts d’informació, desorientar governs i escandalitzar l’opinió pública. I de retruc, tapar altres problemes.

Prou engrandir Trump i prou altres variables, on una d’elles també ens porta als EUA altre cop, ja que pràcticament el gruix de l’oligopoli digital es troba allà. L’alarma social que tenim cada dia amb les xarxes socials n’és un bon exemple. I també, malgrat la seva indiscutible influència en la societat i en la joventut, és perquè aquí també s’ha donat àmplia cobertura, foment, legitimitat i extensió a les xarxes socials. Fa molts anys que les institucions, les administracions, els governs, etc., han donat facilitats de tota mena a l’expansió i penetració d’aquestes xarxes. No s’hi val ara dir que són perilloses, atribuir a aquestes l’expansió de l’extrema dreta i a la vegada acceptar el seu impacte com quelcom connatural al mercat.

"El que és inadmissible és que el tan celebrat model social europeu amagui que el 44,6% de la seva població no arriba a final de mes"

En qualsevol cas, la suma de la "gorra vermella" i les xarxes socials, no pot tapar que fa anys (abans de Trump) l’extrema dreta ja creixia per arreu i també Europa. El que és inadmissible és que el tan celebrat model social europeu amagui que el 44,6% de la seva població no arriba a final de mes. Ni és admissible que Espanya, sent líder avui en creixement econòmic de la UE, tingui el 60% de la població depenent de l’Administració cobrant de forma finalista o complementària, un subsidi, ajuda o prestació que li permeti sobreviure i no entrar en "precariat". No és admissible que el 50% de les persones que viuen en habitatge de lloguer, estiguin en procés d’exclusió social. O que el 65% dels menors de 30 anys que tenen feina, siguin pobres.

L’enorme "invisible" majoria social de precarietat o "pobretarietat" ja no es creu el contracte social, amb una democràcia amenaçada en generar, no només una desafecció política històrica, sinó antipolítica, per on pot passar el rasclet l’extrema dreta.