L'altra guerra de l'enciam

A l’Alt Empordà, la guerra de l’enciam ha canviat d’escenari i de rival. Ja no hi ha pagesos francesos abocant fruita espanyola al Voló, però el conflicte de fons és el mateix: qui controla el preu del menjar, qui sobreviu i qui queda fora de joc. Ara, el nou conflicte liderat per Revolta Pagesa s’ha lliurat a l’AP-7, entre Borrassà i Vilademuls, a l’N-II a Pontós i a les entrades del port de Tarragona, amb tractors i pancartes en lloc de caixes de verdures.

Si La Trinca parodiava, als anys vuitanta, els atacs dels pagesos francesos als camions carregats de fruita espanyola, avui el paper d’invasor l’assumeixen els contenidors del Mercosur, plens de carn, arròs o soja produïts amb pesticides i hormones aquí prohibits, i amb costos impossibles per a qualsevol explotació familiar. On abans hi havia Schengen i la lliure circulació de mercaderies, ara hi ha un tractat que obre la porta a aquesta competència deslleial, mentre s’imposen encara més requisits a la pagesia.

"L’acord signat dissabte dona llum verda a l’entrada de productes del Mercosur a Europa amb aranzels rebaixats, mentre aquí es retallen ajudes de la PAC"

La imatge dels tractors tallant l’AP-7 té alguna cosa de remake rural de la vella cançó dels de Canet. Però els camions enemics ja no són a tocar, sinó en ports llunyans. L’acord signat dissabte dona llum verda a l’entrada de productes del Mercosur a Europa amb aranzels rebaixats, mentre aquí es retallen ajudes de la PAC.

La guerra de l’enciam denunciava la hipocresia del proteccionisme francès. La versió actual assenyala una altra contradicció: es proclama la lluita climàtica mentre es premia un model que desforesta l’Amazònia i recorre milers de quilòmetres. Ara es dirimeix si el país vol pagesos o contenidors. I és una decisió que, tard o d’hora, algú haurà d’assumir.

Carles Ayats Aljarilla és periodista i gerent d'EMPORDÀ.